La inclusió laboral de les persones amb discapacitat és un desafiament monumental, i tot i que encara té un llarg camí per recórrer, les darreres dades disponibles suggereixen que el progrés està en marxa. L’informe més recent de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revela una xifra rècord de persones amb discapacitat ocupades, amb un total de 538.717. Aquest nombre representa un augment del 55% des del 2013, quan la xifra era de 346.600, marcat per ser el valor més alt de l’última dècada.
Les regions que destaquen en aquest sentit són Catalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, amb taxes de participació laboral del 20,5%, 14,2%, 14% i 10,4%, respectivament. Tot i això, malgrat aquest creixement, la participació laboral de les persones amb discapacitat continua sent un repte crucial, amb una taxa d’activitat estancada al 35,3%, significativament inferior a la mitjana nacional.
L’informe Vida Laboral de les Persones amb Discapacitat, presentat per l’INE a l’estiu passat, destaca que, malgrat haver assolit una xifra rècord de 3.214.800 persones amb discapacitat amb vinculació a la seguretat social, només el 9,8% estan donades d’alta laboralment, en comparació amb el 55,1% de les persones sense discapacitat. Aquesta xifra posa de manifest la persistència de barreres que dificulten la plena integració laboral d’aquest col·lectiu.
Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, assenyala que, tot i l’augment d’ocupats, la participació laboral continua sent una assignatura pendent. «Són moltes les persones amb discapacitat que podrien treballar i decideixen no fer-ho, influenciades per narratives obsoletes que perpetuen la creença que són menys capaces. La participació laboral continua sent una assignatura pendent», destaca Mesonero.
El desglossament per comunitats autònomes revela diferències significatives, amb regions com La Rioja, el País Basc i la Comunitat de Madrid liderant amb taxes d’activitat més elevades (44,5%, 43,2% i 43,1%, respectivament), mentre que les Canàries, Andalusia i Galícia presenten les xifres més baixes (26,6%, 29,7% i 29,9%, respectivament).
La barrera de la participació laboral
Mesonero subratlla que, tot i l’augment dels ocupats, la taxa d’activitat estancada posa de manifest que moltes persones amb discapacitat estan passant de la desocupació a l’ocupació. Aconsegueixen feina perquè el marc regulador i el compromís empresarial són cada cop més favorables, però la participació laboral continua sent una assignatura pendent. «Són moltes les persones amb discapacitat que podrien treballar i decideixen no fer-ho, influenciades per narratives obsoletes, molt arrelades a la societat, que condueixen a la sobreprotecció i a la tendència a posar focus en les seves limitacions, en lloc de les seves capacitats. Tot plegat perpetua la creença que són menys capaços i que, per tant, la seva única (o millor) opció és ser assistides i emparades per les polítiques socials», explica Mesonero.
Un aspecte destacable és la diferència en la participació laboral segons el tipus de discapacitat, amb una taxa més alta entre aquelles amb discapacitats auditives (61,2%) i més baixa entre les persones amb discapacitat psicosocial o problemes de salut mental (29,2%).
Segons Mesonero, la discapacitat psicosocial o per problemes de salut mental és la més estigmatitzada, amb un fort desconeixement i una manca d’experiències en l’entorn empresarial. Aquesta discapacitat, sovint invisible a simple vista, requereix polítiques actives d’ocupació i recursos per conscienciar i facilitar l’accés a l’ocupació.
El camí cap a la plena inclusió
Un estudi recent de la Fundació Adecco revela que la plena inclusió laboral de les persones amb discapacitat no es produirà fins al 2170, i fins al 2249 per aconseguir la igualtat d’oportunitats a nivell de participació laboral. Aquesta línia temporal destaca la necessitat d’accions coordinades i polítiques actives per accelerar aquest procés.
Tenint en compte el context sociocultural, la participació laboral de les persones amb discapacitat no es limita als cicles de prosperitat i crisi, sinó que està profundament enraonada en una concepció desfasada de la discapacitat, que la vincula amb inactivitat, passivitat i dependència.
Davant d’aquest panorama, la Fundació Adecco proposa sis claus per potenciar la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat:
- Reforç de les Polítiques Actives d’Ocupació: Cal canalitzar tots els recursos del sistema cap a la millora de l’ocupabilitat, amb polítiques d’ocupació adaptades a la realitat actual.
- Polítiques de Benestar Social: Aquestes polítiques han de complementar les iniciatives d’ocupació, abordant les causes subjacents de la pobresa i l’exclusió social entre les persones amb discapacitat.
- Impuls de l’Accessibilitat Universal: L’accessibilitat ha de ser una prioritat, assegurant que els entorns, béns, serveis i tecnologies siguin accessibles per a tothom, independentment de la seva discapacitat.
- Del candidate journey a la Inclusió Journey: És necessari transformar els processos de selecció tradicionals en itineraris d’inclusió que tinguin en compte les necessitats de les persones amb discapacitat, oferint camins adaptats i alternatius.
- Seguiment posterior a les contractacions: La inclusió laboral no acaba amb la signatura del contracte. Cal un seguiment per garantir l’adaptació adequada i resoldre qualsevol dificultat que pugui sorgir.
- Abordar la inclusió laboral des de la Infància: És crucial canviar la cultura des de la infància, proporcionant recursos i educació a les famílies per fomentar la igualtat d’oportunitats i la participació activa de les persones amb discapacitat a la societat i al mercat laboral.
Malgrat els desafiaments persistents, aquests esforços poden impulsar una inclusió laboral més efectiva i duradora per a les persones amb discapacitat, contribuint a transformar la percepció social i a construir un entorn més equitatiu i inclusiu per a tothom.
Secció patrocinada per
