Només un 0,6% dels edificis d’habitatges a Espanya són “universalment” accessibles, segons dades facilitades aquest dimarts pel Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE).
L’entitat va indicar en una nota de premsa que encara un 63% dels blocs de pisos no tenen una entrada accessible des del carrer i que un 22% ni tan sols tenen ascensor.
Segons dades de la Fundació Mútua de Propietaris, 100.000 persones a Espanya no poden sortir al carrer perquè no són accessibles els immobles on viuen i el 22% de les persones amb mobilitat reduïda han hagut de canviar d’habitatge per aquest mateix motiu.
Davant d’aquesta situació, el CGATE va acordar crear una Comissió d’Accessibilitat que treballarà en diversos àmbits per millorar l’estat del parc edificat en accessibilitat.
“En els darrers anys s’han fet passos importants per avançar en matèria de l’accessibilitat dels nostres edificis”, va apuntar Rafael Luna, vocal de la Comissió Executiva del CGATE i coordinador de la nova Comissió d’Accessibilitat.
“No obstant, encara estem molt lluny de l’objectiu de proporcionar una accessibilitat universal que garanteixi a totes les persones el dret fonamental de viure de manera independent”, va assegurar.
Una de les primeres actuacions de la nova comissió del CGATE consisteix en la recopilació de tota la documentació disponible a la xarxa col·legial per aglutinar-la en un espai comú nacional.
També treballa en la formació d’una àrea d’actuació específica per als professionals de l’arquitectura tècnica i en l’assistència a congressos, convencions internacionals com CONTART i altres fòrums professionals on donar a conèixer la situació i generar un debat sobre els reptes i els possibles solucions a aquest problema.
La normativa vigent determina que els espais i les edificacions existents, susceptibles d’ajustos raonables, s’haurien d’haver adequat a les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat abans del dia 4 de desembre de 2017 (text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social).
“Tot i això, han passat sis anys des de la data establerta i ni tan sols la meitat del parc edificat ha complert l’objectiu. La normativa i l’aplicació estricta han de tenir un paper fonamental per avançar significativament en matèria d’accessibilitat”, va assegurar Luna.
Als edificis espanyols, les principals barreres són l’aparició d’esglaons als accessos a establiments o portals residencials; la dificultat per deambular a l’interior dels locals per l’existència d’espais de dimensions reduïdes; l’absència de serveis higiènics accessibles i la inexistència d’ascensor entre plantes.
“A més dels problemes d’accessibilitat als edificis, amb adequació de rampes i ascensors com a actuacions més rellevants, no podem oblidar els problemes a l’interior de les vivendes, que no estan adequades funcionalment per a persones amb discapacitat”, va afegir Luna.
