L’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat (AEES Dincat), que agrupa 226 entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre d’arreu de Catalunya –un 40% a les comarques barcelonines–defensa que cal donar continuïtat al model vigent durant els darrers 50 anys on les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre, participades per usuaris i famílies, han atès a les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya amb vocació de servei públic.
Segons l’entitat, aquesta atenció ha estat fonamentada en els principis de solidaritat, atenció personalitzada i integral a les persones, respecte pels seus drets, foment de la seva autonomia personal i en la qualitat i continuïtat del servei. La metodologia d’atenció que s’aplica està centrada en les persones i ha esdevingut un model d’èxit àmpliament reconegut i replicat per altres sectors.
AEES Dincat posa de relleu que durant tots aquests anys s’ha teixit, conjuntament amb l’administració pública, un model de prestació de serveis socials d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual arrelat al territori i centrat en les persones. “El treball conjunt de les entitats i les administracions ha estat un model d’èxit capaç de garantir el benestar de les persones”, afirma Manel Palou, president de l’AEES Dincat i president de Viver de Bell-lloc.
Només un 1,32% dels serveis destinats a les persones amb discapacitat intel·lectual estan prestats des de la iniciativa mercantil i la resta directament per l’administració i per entitats socials. És per això que, segons Palou, “cal un marc estable d’acció concertada, al marge de la contractació pública”, per a la prestació de serveis socials de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual reservat a entitats sense ànim de lucre.
Palou afegeix que “estem davant d’una sèrie de canvis legislatius que obliguen a fer un replantejament. Depenent del seu enfocament, serviran per preservar el model que hem tingut des de fa 50 anys o bé per canviar-lo i donar entrada a empreses de caràcter mercantil”. Per tot això i tenint en compte que la decisió que es prengui ara determinarà el futur i la qualitat de l’atenció a les persones, “és un moment decisiu perquè la Generalitat impulsi una llei d’acció concertada que reguli entre d’altres la prestació dels serveis d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual amb exclusivitat per entitats sense afany de lucre com ha passat en altres comunitats autònomes”.
