La defensa del model, vigent durant els darrers 50 anys, on les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre, participades per usuaris i famílies, han atès a les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya amb vocació de servei públic, ha de ser una prioritat com a sistema d’acció concertada al nostre país.
Aquesta atenció ha estat fonamentada en els principis de solidaritat, atenció personalitzada i integral a les persones, respecte pels seus drets, foment de la seva autonomia personal i en la qualitat i continuïtat del servei. La metodologia d’atenció que s’aplica està centrada en les persones i ha esdevingut un model d’èxit àmpliament reconegut i replicat per altres sectors.
En un primer moment, quan encara no existien serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual, el finançament provenia de la beneficència, més endavant es va avançar amb drets i es va passar a un finançament en règim de subvencions que estava reservada a entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre a l’empara de la llei de Serveis Socials. Després es va passar a contractes de gestió amb la modalitat de concursos negociats sense publicitat que, malgrat estar en el marc de la contractació pública, gaudeixen d’exclusivitat per les entitats socials sense ànim de lucre.
Durant tots aquests anys s’ha teixit, conjuntament amb l’administració pública, un model de prestació de serveis socials d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual arrelat al territori i centrat en les persones.
Font – Associació Empresarial d’Economia Social Dincat
