L’Hospital Universitari de Bellvitge, situat a l’Hospitalet de Llobregat, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han liderat un estudi multicèntric en pràctica clínica real que demostra l’eficàcia de l’atogepant en casos de migranya d’alta complexitat. La recerca, publicada a la revista The Journal of Headache and Pain amb la col·laboració de 17 hospitals d’arreu de l’Estat espanyol, dona resposta a situacions clíniques on havien fallat totes les alternatives preventives disponibles, inclosos els anticossos monoclonals anti-CGRP.
La migranya constitueix una de les principals causes de discapacitat al món i afecta aproximadament 900.000 persones a Catalunya, així com al 12% de la població a Espanya. En aquest sentit, el director clínic de l’Àrea de Neurociències de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el doctor Jordi Acarín, ha remarcat que aquestes dades “subratllen la necessitat de continuar generant evidència en pràctica real que permeti millorar la qualitat de vida de qui conviu amb migranya crònica”.
La investigació va incloure un grup de 252 persones amb un perfil clínic complex, on més del 80% patia migranya crònica i gairebé la meitat presentava cefalea diària. Després de tres mesos de tractament amb atogepant, prop del 30% dels pacients va reduir a la meitat els dies de migranya i un 44% va experimentar una millora clínica significativa. El neuròleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador de l’Idibell, el doctor Albert Muñoz-Vendrell, ha explicat que el treball permet comprovar si el fàrmac funciona quan la resta d’opcions ha fallat, confirmant que “una part d’aquests pacients obté beneficis rellevants”.
L’anàlisi de les dades també va posar de manifest que la probabilitat de resposta al tractament disminueix com més gran és el nombre de teràpies preventives que han fracassat anteriorment. Davant d’aquesta evidència, Albert Muñoz-Vendrell ha manifestat que la troballa “reforça la importància d’un abordatge personalitzat i d’ajustar les expectatives terapèutiques en funció de la història clínica de cada pacient”.
Aquesta recerca s’inscriu en una línia de treball de l’Hospital Universitari de Bellvitge centrada en avaluar l’efectivitat dels tractaments en condicions d’assistència reals. En aquesta mateixa direcció, un altre estudi recent de l’equip publicat a la revista Headache indica que “els criteris actuals podrien infraestimar els beneficis dels tractaments biològics en no reflectir adequadament les millores en la qualitat de vida”. A banda de la tasca científica, el centre hospitalari promou accions de divulgació com el videopòdcast Veus de Bellvitge, on Albert Muñoz-Vendrell aborda aquesta malaltia generadora de discapacitat des d’una perspectiva clínica i d’experiència directa.
