L’art i la ciència es complementen a favor de la salut mental

art ciència salut mental grup esbo la dalai
Orquestra ESBO formada per persones amb diferents tipus de discapacitat // Foto: Jaume Roca

La salut mental la anomenem molt sovint “La Gran Desconeguda”. Aquesta falta de coneixement és la raó per la que històricament venim tractant les patologies mentals més amb teràpies farmacològiques que no pas amb altres, més encarades a  estimular les pròpies capacitats del pacient.

Però cada vegada tenim més evidències que ens fan pensar que estem més a prop d’aconseguir restablir l’equilibri emocional de molts malalts mentals a través de tècniques cognitives que contemplin la utilització de l’art com a teràpia.

BANER_300X250

Recentment el secretari de salut britànic, Matt Hancock, anunciava que vol que els metges del país comencin a “receptar” cultura (música, cant, dansa, pintura i d’altres), per problemes de salut mental.

També països com el Canadà “recepten” ja des del passat mes de novembre, visites a museus a malalts mentals on hi assisteixen acompanyats de  professionals formats al respecte.

En aquest mateix sentit a Barcelona es va impartir el passat mes d’octubre al MNAC, el curs “Arts in Health”, amb ponents de diferents països i dirigit a professionals tant de la salut com de la cultura.

Al marge de les iniciatives Institucionals, hi ha també persones sensibilitzades en aquest tema que de forma altruista presten un encomiable servei a la societat, ajudant a persones amb problemes de salut mental.

Aquest és el cas de La Dalai, una jove professora de música què interessada per això va decidir fa set anys formar part d’una orquestra amb la finalitat d’ajudar a nois I noies amb patologies mentals diverses, donant-los l’oportunitat d’aprendre a tocar un instrument.

La Dalai dedica el seu temps lliure dels dissabtes al matí a la seva orquestra “ESBO”, formada per quinze nois i noies amb diferents tipus de diversitat/discapacitat mental.

Ens diu que aquesta activitat és difícil de mantenir i créixer sense ajuts econòmics de les Institucions, però que malgrat tot li és molt gratificant. “No és que m’agradi matinar però això m’omple i em dona molta energia. Quan surto d’aquí els dissabtes surto molt plena”.

Ella fa aquesta tasca de forma totalment gratuïta ja que té els seus propis ingressos com a professora en una escola de música i les despeses de l’orquestra surten principalment de donatius diversos i dels que obtenen amb una taula que posen per Sant Jordi.

Troba a faltar centres on, més enllà de tallers, sessions de musicoteràpia, etc., aquests nois I noies  tinguin la possibilitat de triar el que volen fer (sigui música, cant, dansa, pintura o qualsevol altra expressió artística) i on puguin assistir no només els dissabtes al matí, sinó tots els dies de la setmana. També ens diu  

que aquests nois tenen moltes dificultats actualment per poder assistir a escoles de música, perquè la majoria d’escoles no volen tenir nois amb discapacitat junt amb els altres alumnes.

Li preguntem que en pensa de l’evolució intel.lectual i emocional d’aquests nois i noies per la seva relació amb la música.

La Dalai coneix molt bé les reaccions i comportaments dels seus músics. Molts d’ells són autistes o tenen Síndrome de Down. “L’atenció que et mostren encara que no et mirin a la cara, és la mateixa que la d’una altre persona sense discapacitat, però tu saps si t’estan escoltant”.

Ens diu molt taxativament que el companyerisme i col.laboració entre ells “és fantàstic”. De totes les millores que percep, en destacaria l’autoestima i la concentració. “Si tu els hi preguntes, ells son músics, ells fan concerts, jo sóc violinista i toco en una orquestra, avui tinc un concert, m’he de posar guapo…Tot aixó els reforça!”.

També ens diu que els familiars assisteixen a tots els actes. Un cop l’any fan una Rua en la que participen tots, pares, avis, professors i també La Dalai. És clar; diu que “és un acte entranyable que els hi repercuteix a tots molt positivament”.

Després de parlar amb la Dalai, ens adonem i prenem més consciència, si és possible, del que suposa per aquets nois I noies aquesta tasca col.lectiva, la relació social, la complicitat amb els companys, el progrés individual, la implicació de les famílies, el reconeixement social…

Segur que ara entendrem millor l’aportació que fan persones com la Dalai i per què  la seva orquestra té el bonic nom de “ESBO”.

Potser encara no en sabem prou però malgrat tot, ens agradaria poder veure algun dia que l’art forma part Integral de la salut mental.

Jaume Roca

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*