L’esplanada de Montjuïc ha estat el centre d’una emotiva jornada de reflexió on el màxim representant de l’Església Catòlica ha escoltat les realitats de diversos joves del territori. Entre les persones congregades a la cita ha destacat el reconegut creador de continguts i activista contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), Jordi Sabaté, qui pateix aquesta condició de gran dependència física. El comunicador ha elogiat el pontífex assegurant que “el Papa té una mirada neta”. Al llarg de l’acte, que ha reunit una multitud de 40.000 assistents, s’ha fet una crida institucional per combatre les opressions en l’àmbit familiar i s’ha reclamat un sistema sanitari públic que prioritzi el benestar emocional i la salut mental de la ciutadania.
Aquest esdeveniment ha colpit profundament el divulgador, especialment arran de testimonis durs com el d’una noia de 20 anys afectada per la violència vicària. A través de les seves plataformes digitals, el mateix Sabaté ha descrit el significat de veure el bisbe de Roma de prop a la capital catalana: “Avui ha estat un dia molt especial a la meva vida. Soc catòlic i he vist per primera vegada en persona un Papa. Una imatge val més que mil paraules. Quan el Papa ha passat davant meu, he començat a plorar d’emoció i devoció. Prego per vosaltres”.
Somriures i defensa aferrissada de la vida
Més enllà de la solemnitat de l’acte, la trobada també ha deixat anècdotes que el comunicador ha relatat amb el seu habitual optimisme. Segons ha explicat a l’agència d’informació Servimedia, es va viure una situació curiosa quan els assistents del pontífex li van apropar un nadó i, en retornar-lo, gairebé el posen en mans de l’activista de l’ELA per equivocació. “L’anècdota més surrealista i graciosa ha estat quan el Papa ha parat i li han donat un nadó acabat de néixer, i quan el senyor ha tornat a agafar el nadó, me l’anava a donar a mi. Com que s’ha adonat que soc un calb, tullit i català, ha rectificat i se n’ha anat. Déu beneeixi aquest nadó”, ha manifestat per normalitzar la seva pròpia discapacitat.
La cloenda de la vigília ha tingut una forta càrrega emotiva per a la societat amb la interpretació del Virolai davant la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, un instant que el jove ha definit com “una sensació d’amor i esperança que no es com pot explicar amb paraules”. Per acabar, respecte a la gestió diària d’una malaltia terminal que li impedeix moure’s, parlar o respirar autònomament, Sabaté ha llançat un missatge de vitalitat contundent: “Hi ha persones que em diuen que porto tan bé l’ELA, malaltia terminal que m’ha deixat sense poder moure el meu cos, parlar, menjar, beure ni respirar, per la meva fe en Crist, i jo els dic que no és així. Jo porto tan bé la meva malaltia terminal perquè estic enamorat de l’Obra de Déu, que és la vida”.
