L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha presentat l’Estudio socioeconómico de la atención para personas en situación de dependencia en España, un informe elaborat per Unión de Entidades amb el seu suport. Aquest document analitza l’estat actual del sector de la dependència tant a Espanya com a Catalunya, i estableix projeccions essencials per als anys immediats futurs.
L’estudi llança una advertència contundent sobre l’envelliment accelerat de la població catalana, especialment el segment de més de 80 anys, que passarà de 497.470 persones el 2026 a gairebé un milió l’any 2050. Aquesta dinàmica demogràfica exigeix una resposta immediata i contundent: es requereixen 80.000 noves places residencials i 26.000 professionals addicionals abans de l’any 2035 per poder fer front a l’increment de la demanda.
A més de les projeccions de futur, l’informe constata una saturació evident del sistema actual. A Catalunya, el temps mitjà de resolució d’una sol·licitud de dependència s’enfila fins als 275 dies. La llista d’espera per accedir a una prestació individual d’atenció (PIA) és la més alta de l’Estat, superant les 38.000 persones.
Pel que fa a la infraestructura de places, 3 de cada 4 places residencials ja estan finançades amb fons públics. No obstant això, les tarifes públiques vigents suposen un obstacle significatiu per millorar les condicions laborals del personal i, en conseqüència, per poder contractar els professionals necessaris. Per això, la inversió econòmica és un factor determinant.
L’estudi subratlla que Espanya només destina el 0,9% del Producte Interior Brut (PIB) a l’atenció a la dependència. Aquesta xifra queda molt per sota de la inversió de països europeus com Suècia, Alemanya o els Països Baixos. Per tal de garantir una cobertura adequada i sostenible, l’ACRA exigeix que la inversió pública en el sector arribi al 2% del PIB.
Durant la presentació de l’informe, la presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, va ser taxativa en la seva valoració: “Sense un increment significatiu del finançament, el sistema no podrà fer front a les necessitats creixents de la població gran amb dependència. Estem davant un risc real d’enfonsament de l’estat del benestar”. Pascual va fer una crida directa a les administracions perquè articulin un pacte de país que posicioni l’atenció a la dependència com una prioritat estratègica ineludible.
