L’Ajuntament de Girona continua desenvolupant el seu projecte per convertir la ciutat en una «Ciutat Amiga de les Persones Grans». Aquest camí es va iniciar el febrer del 2025 amb la incorporació del municipi a la Xarxa de Ciutats i Comunitats Amigues de les Persones Grans, una iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que compta amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG). L’objectiu d’aquesta xarxa internacional és promoure entorns urbans que siguin més inclusius, accessibles i participatius per afavorir un envelliment actiu i saludable de la població.
L’adhesió a la xarxa implica la realització d’un procés participatiu ampli que involucra l’Ajuntament, les entitats socials i les persones grans del municipi. Aquest procés se centra a analitzar el grau d’amigabilitat de la ciutat en vuit àmbits fonamentals: espais a l’aire lliure i edificis; transport i habitatge; drets, respecte i inclusió; participació social i cultura; comunicació i informació; àmbit comunitari; serveis socials, i salut.
La setmana passada va tenir lloc la primera sessió de treball del grup estratègic, emmarcada dins la fase de diagnosi qualitativa. La trobada, celebrada al Campus de Montilivi de la UdG, va comptar amb la participació de figures rellevants de diversos sectors de la ciutat. L’objectiu de la reunió va ser debatre i reflexionar sobre els resultats obtinguts de l’estudi qualitatiu elaborat durant el 2025. Aquesta diagnosi prèvia es va fonamentar en grups focals i entrevistes amb ciutadans, professionals, cuidadors i serveis de proximitat.
El grup estratègic està integrat per persones que aporten la seva experiència des de diferents àmbits clau, com ara habitatge, mobilitat, dependència, envelliment actiu, natura, cultura, salut, drets de les persones grans, comunicació, participació ciutadana i voluntariat. La seva funció és aportar una visió experta per validar les necessitats ja detectades i orientar les propostes de millora, fet que dotarà de major precisió i enfocament la diagnosi d’amigabilitat de la ciutat en relació amb els aspectes analitzats.
Aquesta primera sessió forma part d’un conjunt més ampli d’espais de treball que es completarà amb reunions amb responsables de serveis municipals i entrevistes a experts de diverses disciplines. Totes aquestes accions tenen el propòsit d’obtenir una mirada integral i completa sobre com és de «amiga» Girona amb la gent gran.
Un cop finalitzat aquest procés conjunt, durant el 2026 s’iniciarà l’elaboració del Pla de Ciutat Amiga. Aquest document definirà els eixos estratègics i les actuacions concretes que s’hauran de desenvolupar en els propers anys. Aquestes accions impactaran en àmbits com el disseny de la mobilitat i de l’espai públic; l’oferta de participació social, cultura i lleure; els serveis socials, salut i el suport comunitari i assistencial; i també s’hi inclouran actuacions en matèria d’habitatge o residencial i l’accés a la informació. A més, es preveuen sessions de treball específiques als barris. La meta és adaptar la ciutat per garantir que tothom hi pugui viure de manera activa, autònoma i segura, independentment de l’edat, i poder definir necessitats i actuacions ajustades a les característiques i potencialitats de cada barri.
Gemma Martínez i Villagrasa, regidora de Ciutat que Cuida, va subratllar la intenció darrere d’aquesta iniciativa: «Volem que Girona sigui un lloc on envellir en comunitat amb qualitat i benestar, amb oportunitats de participació i de contribuir a la vida col·lectiva. Les actuacions futures en serveis, entorns i àmbits de ciutat han d’orientar-se a partir de les necessitats sentides de les mateixes persones grans, amb la seva diversitat d’interessos i experiències, i del treball conjunt amb els professionals i agents del sector».
En darrera instància, aquesta adhesió a la xarxa de l’OMS marca l’inici d’un camí compartit amb la ciutadania, amb la finalitat de fer de Girona una ciutat més justa, amable i inclusiva, que millori la qualitat de vida i acompanyi de manera especial les persones grans en aquesta etapa vital.
