L’any 2024, els principals canals de televisió lineals en obert, com ara La1, Antena 3 o Telecinco, van emetre un total de 189.000 hores de continguts subtitulats, el que representa un 93,8% del total de les seves emissions, amb una qualitat mitjana del 96%. Aquestes dades es desprenen de l’informe anual sobre el grau de compliment de les obligacions d’accessibilitat als serveis de comunicació audiovisual televisius d’àmbit estatal, publicat recentment per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
El document de la CNMC analitza l’impacte de les noves obligacions introduïdes per la Llei General de la Comunicació Audiovisual, que ha ampliat els requisits i el nombre de proveïdors obligats a oferir subtitulació, audiodescripció i llengua de signes. Segons l’informe, els programes de ficció, sèries i cinema van ser els gèneres amb més subtitulació (42%), seguits de l’entreteniment (18,8%) i els informatius (10,8%).
No obstant això, l’audiodescripció, que proporciona una narració addicional per a persones cegues o amb baixa visió, només va sumar 24.728 hores, mentre que els continguts en llengua de signes van arribar a les 21.842 hores. Tots dos serveis, segons la CNMC, van patir una “important disminució” d’hores en horaris de baixa audiència.
Pel que fa als canals de televisió de pagament accessibles únicament per subscripció, com ara LaLiga per M+ i DAZN LaLiga, tot i tenir prou audiència per ser exigibles les obligacions, cap d’ells va incorporar cap mesura d’accessibilitat. En els serveis de televisió a petició (VOD) com RTVE Play, Atresplayer, Mitele, Filmin o Rakuten TV, l’audiodescripció i la llengua de signes continuen sent opcions pràcticament anecdòtiques, i plataformes com Filmin o Rakuten TV no van superar el 30% d’obres subtitulades.
L’any 2024, el 40,5% dels canals inclosos en plataformes com Movistar+ o Orange TV van integrar subtítols, i un 90% van conservar aquesta funcionalitat. No obstant això, l’audiodescripció i la llengua de signes van ser gairebé inexistents, en part a causa de problemes tècnics derivats de la incompatibilitat entre formats de senyal. Pel que fa a Vodafone TV, pots trobar més informació a la seva pàgina oficial.
Pel que fa als serveis sonors a petició (podcasts), la majoria dels proveïdors han començat a desenvolupar eines d’accessibilitat a les seves pàgines web i aplicacions, segons l’informe de la CNMC, tot i que es tracta de desenvolupaments inicials. Quant als usuaris d’especial rellevància (influencers o creadors amb gran impacte), tot i no estar obligats per llei, la CNMC ha detectat la presència d’algunes mesures voluntàries, com continguts subtitulats. Així, dels 199 perfils analitzats, només es van observar 36 continguts subtitulats per part de 21 creadors, i cap amb servei d’audiodescripció ni llengua de signes.
La CNMC va destacar que l’aplicació de les noves exigències en matèria d’accessibilitat “ha tingut un impacte molt positiu en termes generals” i va constatar que “el desenvolupament reglamentari futur pot ser una oportunitat per ajustar la normativa a la realitat del sector i millorar l’eficàcia de les mesures”. Finalment, la CNMC va recomanar la col·laboració amb el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública en la creació d’un codi d’autoregulació que garanteixi la interoperabilitat dels serveis d’accessibilitat entre operadors i plataformes.
