La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha demanat al Govern la creació d’un òrgan de coordinació conjunt entre la Generalitat i el tercer sector que defineixi, amb urgència, un pla d’emergència social post COVID-19.
Davant l’evidència dels efectes socials que està tenint i tindrà la pandèmia, la Taula creu imprescindible garantir un sistema de drets socials i de protecció social sòlid i eficient per no tornar a deixar ningú enrere, com ja va passar a la crisi del 2008, de la que encara s’arrosseguen conseqüències.
La Taula ha analitzat per sectors els efectes i les dificultats que està causant aquesta crisi sanitària en el col·lectiu de les persones amb discapacitat i la gent gran:
Les persones amb discapacitat i/o trastorn del desenvolupament
Pel que respecta a les persones amb discapacitat i/o trastorn del desenvolupament, l’actual situació està provocant que persones hagin renunciat als serveis d’atenció personal, per exemple, per por de ser contagiades per la falta d’EPIs, el que implica una pressió més gran sobre les famílies i la xarxa social de la persona amb discapacitat per evitar que quedin desateses.
– La situació de confinament d’aquestes persones també ha evidenciat greus dificultat per suportar emocionalment l’eliminació de les visites de les famílies.
– En el cas concret de les persones amb discapacitat intel·lectual que estan en llars residències (pisos ordinaris inserits a la comunitat) també s’han mostrat dificultats per complir amb les normes bàsiques d’higiene i confinament a casa.
– Dificultats de les famílies que tenen fills o filles amb discapacitat intel·lectual o autisme que, el fet d’haver d’estar a casa, els genera neguit i angoixa perquè els costa entendre el confinament (trastorns del comportament).
– Persones amb esclerosi múltiple que són població de risc davant la COVID-19 (moltes prenen tractament immunosupressors) i no poden sortir de casa per realitzar activitat neurorehabilitadora, amb l’impacte que té en l’avanç del control de la malaltia.
– Les entitats socials que tenen Centres Especials de Treball i que donen feina a persones amb discapacitat estan presentant ERTOs per la baixada de l’activitat econòmica, igual que les empreses d’inserció que treballen amb persones en risc d’exclusió social, el que dificulta el manteniment dels llocs de treball amb especials dificultats per trobar feina en el mercat ordinari. Els CET i les empreses d’inserció donen feina a 14.000 persones a Catalunya.
– Preocupació de les persones amb discapacitat per l’aplicació de directrius ètiques mèdiques que consideren que discriminen el col·lectiu en l’atenció sanitària i que no són equitatives perquè els criteris depenen de la situació personal (dependència, fragilitat i edat) i no de l’estat de salut de la persona malalta.
– La situació actual d’excepcionalitat agreuja la vulnerabilitat de les persones amb discapacitat perquè la discapacitat genera un sobrecost econòmic d’entre 17.000 i 41.000 €/any segons el tipus de discapacitat, el perfil i el sexe (Greuge econòmic de les persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i COCARMI, 2019)
Persones amb problemes de salut mental i/o addiccions
– El confinament comporta que les persones amb problemes de salut mental tinguin risc de desestabilitzar-se emocionalment, tot i que s’han reforçat les mesures de seguiment telefònic i prevenció davant les situacions d’aïllament.
– Dificultats de les persones amb trastorn mental que estan en llars residències (pisos ordinaris inserits a la comunitat) per complir amb les normes bàsiques d’higiene i confinament a casa.
– Dificultats de les famílies que tenen fills o filles amb problemàtiques de salut mental que, el fet d’haver d’estar a casa, els genera neguit i angoixa perquè els costa entendre el confinament (trastorns del comportament).
– En els pisos terapèutics no hi ha prou espais per respectar les distàncies de seguretat que marquen els protocols. Malgrat que s’intenta fer torns per donar la medicació, els menjars, etcètera, no és suficient. Tampoc hi ha prou espais per habilitar habitacions de confinament en cas de positius. Els canvis de torn dels equips professionals augmenten el risc de contagi entre les persones.
– Les entitats socials que tenen Centres Especials de Treball i que donen feina a persones amb problemes de salut mental estan presentant ERTOs per la baixada de l’activitat econòmica, igual que les empreses d’inserció que treballen amb persones en risc d’exclusió social, el que dificulta el manteniment dels llocs de treball amb especials dificultats per trobar feina en el mercat ordinari. Els CET i les empreses d’inserció donen feina a 14.000 persones a Catalunya.
Gent gran
Concretament parlant de la gent gran, la situació d’emergència ha posat en evidència allò que alertaven les entitats socials. El sistema residencial està caduc i no respon a les necessitats de les persones ateses. Ara, s’està demanant a les entitats socials que assumeixin tasques sanitàries per a les quals no estan preparades i que el propi sistema les ha exclòs durant molt temps. La falta de coordinació entre els dos sistemes, el sanitari i el de serveis socials, ara s’està “pagant” amb més cruesa.
