La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha plantejat quines són les prioritats socials per al pròxim any, reptes fonamentals per garantir que les persones en situació de vulnerabilitat tinguin accés als drets socials enmig d’una crisi social de gran envergadura. Per això ha plantejat 12 reptes socials prioritaris per al 2023, i ha apressat els partits polítics a tancar un acord de nous pressupostos.
Els 12 reptes socials per al 2023
1. Millorar les prestacions socials. Enguany el debat polític s’ha centrat en la modificació de la renda garantida de ciutadania per ampliar-ne la cobertura, flexibilitzar-ne els requisits i fer que sigui complementària amb les ajudes a l’habitatge. Tot i això, queda pendent la correcta coordinació entre la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital, dues prestacions que asseguren uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques, però, que conviuen de manera problemàtica.
2. Millorar l’accés als drets socials, reduir les traves burocràtiques i avançar cap a la creació d’una finestreta única. L’increment del 8% de l’IRSC, el barem d’accés a les prestacions socials congelat des de fa 12 anys, és l’avenç més important d’aquest any, que només serà efectiu sempre que els nous pressupostos tirin endavant. A banda de l’IRSC, cal simplificar i agilitzar els processos administratius perquè siguin més eficients i eficaços. La burocràcia, excessiva i feixuga, està dificultant que les persones en situació de vulnerabilitat tinguin accés als seus drets.
3. Desplegar completament el conveni que regula la pobresa energètica, signat entre la Generalitat i ENDESA, i ampliar-lo a la resta d’empreses subministradores. Es tanca l’any amb la condonació del deute de la llum generat per 41.000 famílies durant el 2021, però, falta aplicar els altres compromisos del conveni com la creació del fons d’atenció solidària, la generalització de la instal·lació dels comptadors socials i l’ampliació del conveni amb la resta d’empreses energètiques.
4. Desplegar el 2n Pla Estratègic de Serveis Socials. En un moment de crisi social com el d’ara, cal enfortir el sistema de protecció social. El pla és una eina bàsica per dignificar, modernitzar i transformar els serveis socials perquè aquests siguin capaços de donar resposta a les noves necessitats socials i perquè es posi més èmfasi en la prevenció.
5. Actualitzar la Cartera de Serveis Socials. Aquest any les tarifes dels serveis socials han incrementat un 3%, un percentatge insuficient per recuperar la diferència de cost des que les tarifes van quedar congelades. A més, no s’ha avançat en la revisió de la cartera de serveis, fonamental per garantir una adequada atenció a les persones i una remuneració correcta a les professionals.
6. Dotar de recursos suficients el desplegament del nou Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025. Enguany s’ha registrat al Parlament la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme i s’ha aprovat un nou Marc d’acció per abordar el sensellarisme a Catalunya (2022-2025). Cal accelerar l’aprovació d’aquesta proposició de llei i destinar els recursos necessaris per desenvolupar el Marc d’acció perquè el fenomen del sensellarisme no para de créixer. En només un any, ha pujat un 16% les persones que viuen al carrer a Barcelona i ja n’hi ha 1.231, segons l’últim recompte del juny. S’estima que n’hi ha més de 2.300 en aquesta mateixa situació al conjunt de Catalunya.
7. Aprovar i implementar polítiques efectives de lluita contra la pobresa infantil. Els infants continuen sent un dels col·lectius més castigats per la pobresa. A Catalunya, la taxa de pobresa infantil és del 33%, una de les més altes de tot Europa. Entre altres mesures, cal desplegar el Pla de millora del sistema d’atenció a la infància, l’adolescència, la joventut i les seves famílies, aprovat a principis del 2021, que pretén millorar la seva atenció, preservar els seus drets i assegurar la seva inclusió social.
8. Aprovar definitivament el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i incrementar els recursos per la promoció de nous habitatges de lloguer social. El pla orienta sobre l’aplicació de les polítiques d’habitatge i concreta i territorialitza les actuacions que cal dur a terme. D’altra banda, els recursos en polítiques d’habitatge s’han d’incrementar perquè el parc d’habitatge de lloguer social continua sent ínfim. No arriba ni al 2% del total d’habitatges, molt per sota de la mitjana europea que és del 15%.
9. Millorar el finançament de les polítiques actives d’ocupació i avançar en l’impuls dels consells territorials. Recentment, s’ha aprovat l’acord de concertació territorial en què administracions, agents socials i econòmics i entitats de cada territori seran les encarregades de dissenyar i aplicar els serveis i programes d’ocupació d’acord amb les necessitats de les persones i les empreses. La prestació d’aquests serveis encara és a través de les convocatòries de subvencions que sovint generen situacions d’inseguretat jurídica per a les entitats socials que s’hi presenten i poca continuïtat en la prestació de serveis per a les persones ateses.
10. Impuls definitiu del model d’atenció integrada social i sanitària que ofereix una mirada holística a les necessitats de les persones i que ha de permetre que, els Departaments de Drets Socials i Salut, es coordinin i treballin de forma conjunta i no de manera estanca, com està succeint ara. El model ha de permetre també millorar l’atenció a les persones que tenen unes necessitats més complexes, com les persones grans, amb discapacitat o amb problemàtica de salut mental, entre altres col·lectius.
11. Transformar l’actual model de subvencions cap a un model més estable, just i coherent. Ja s’està treballant amb el Govern, però, cal avançar en la millora del calendari de les convocatòries de subvencions perquè es publiquen massa tard. Com a conseqüència, les entitats socials estan avançant els diners dels projectes sense saber si rebran finançament i, en cas que sí, sense saber-ne la quantia i quan rebran aquests recursos econòmics.
12. Aprovar i desplegar la Llei del Tercer Sector Social, un marc legal indispensable per reconèixer la feina i la contribució de les entitats socials a la societat i al benestar de les persones en situació o risc d’exclusió social.
