Un examen físic ràpid de menys de deu minuts de durada és capaç d’identificar amb precisió quines persones grans amb càncer tenen un risc més elevat de morir en el termini d’un any. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca encapçalada pel Parc Sanitari Pere Virgili i el Vall d’Hebron Institut de Recerca, publicada a la revista The Journals of Gerontology: Series A. El treball demostra que la prova Short Physical Performance Battery (SPPB), que avalua l’equilibri, la velocitat de marxa i la força muscular de les cames, ofereix una capacitat pronòstica equivalent a la d’eines de valoració geriàtrica molt més complexes i costoses en temps.
L’avaluació de la dependència i la reserva funcional
L’estudi, desenvolupat en el marc del projecte europeu PROFIT, va fer el seguiment durant dotze mesos a 229 pacients de 65 anys o més diagnosticats de càncer de pulmó, pròstata, colorectal i altres tumors gastrointestinals, procedents del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, l’Hospital Universitari de Navarra de Pamplona i l’Institut Català d’Oncologia de Girona.
Els resultats indiquen que els pacients classificats com a fràgils mitjançant la prova SPPB van presentar més del doble de risc de mortalitat (2,53) en comparació amb els no fràgils, independentment de factors com l’edat, el sexe, la comorbilitat o la localització del tumor. Aquesta xifra és molt similar a la que ofereix l’Índice de Fragilitat IF-VIG (2,42) i clarament superior a la capacitat del qüestionari G8 (1,94).
Com a reflexió sobre el valor d’aquestes mètriques, el director general del Parc Sanitari Pere Virgili, coresponsable del grup de Investigació en Envejecimient, Fragilidad y Transiciones en Barcelona del Vall d’Hebron Institut de Recerca i investigador principal del projecte PROFIT, el Dr. Marco Inzitari, destaca: «La fragilitat és un indicador molt més útil que l’edat cronològica a l’hora de prendre decisions terapèutiques. Ens permet avaluar la reserva fisiològica i funcional de cada persona i adaptar el tractament a la seva situació real».
L’expert emfasitza que la capacitat de resposta d’un pacient davant la malaltia no depèn únicament de la seva data de naixement: «Les decisions terapèutiques no haurien d’estar determinades únicament per l’edat o pel tipus i les característiques del càncer, sinó per la reserva fisiològica, la capacitat i l’estat funcional de cada persona i el seu nivell de fragilitat».
Atenció personalitzada davant l’augment de la incidència
Mesurar la fragilitat i la possible situació de dependència funcional de la gent gran amb càncer resulta clau davant les projeccions de l’Organització Mundial de la Salut, que preveuen que els diagnòstics anuals de càncer passaran dels 20,6 milions actuals a gairebé 35 milions l’any 2050. L’ús d’escales objectives com la SPPB facilitat una intervenció multidisciplinària on metges, infermers, fisioterapeutes i dietistes poden coordinar decisions per ajustar la intensitat dels tractaments, prioritzant la qualitat de vida quan sigui precís.
Impuls europeu a la recerca en oncologia geriàtrica
Aquest treball constitueix la primera publicació científica del projecte europeu PROFIT (Personalizing the Approach to Frail Oncology Patients through Assessment and Individualized Intervention), liderat pel grup REFiT BCN del Parc Sanitari Pere Virgili i el Vall d’Hebron Institut de Recerca, amb el suport de l’Hospital Universitari de Navarra – Nafarroako Unibertsitate Ospitalea, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i el finançament de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. En l’estudi també han col·laborat l’Institut Català d’Oncologia Girona, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, l’Hospital de La Ribera d’Alzira i la Universitat de Milano-Bicocca mitjançant la investigadora Dra. Cristina Ferrara.
La següent fase de la recerca analitzarà si l’aplicació d’un programa personalitzat d’exercici físic, combinat amb pautes nutricionals, pot reduir el nivell de fragilitat, preservar l’autonomia i millorar els resultats clínics dels pacients.
