En marc de la celebració del Dia Mundial de la malaltia d’Alzheimer, el Departament de Salut ha fet una crida per integrar de forma efectiva la dimensió de sexe i gènere en la prevenció, detecció i tractament d’aquesta patologia. L’objectiu principal és aconseguir un model assistencial equitatiu i ajustat a la realitat de les persones afectades, evitant que els biaixos d’edat i de gènere derivin en retrasos diagnòstics que perjudiquen directament l’atenció de la discapacitat cognitiva. Moltes vegades, els senyals d’alerta inicials es minimitzen associant-los erròniament al deteriorament propi de la vellesa, o bé es confonen amb quadres d’ansietat o depressió.
A escala global, es calcula que anualment es registren al voltant de 10 milions de diagnòstics de demència. La malaltia d’Alzheimer constitueix la principal causa d’aquesta situació, originant entre un 60% i un 70% del total de casos. Més enllà de l’àmbit mèdic, la progressió cap a la discapacitat i la dependència genera un fort impacte social, familiar i econòmic, fets que exigeixen un abordatge transversal i coordinat entre els serveis socials i el sistema sanitari.
Prevalença femenina i barreres en la detecció
Les dades de la xarxa sanitària pública mostren que la població femenina pateix aquesta malaltia de manera molt més accentuada. Un informe del Servei Català de la Salut indica que el 2025 hi havia un registre total de 51.335 persones afectades d’Alzheimer a Catalunya, de les quals 36.402 eren dones i 14.933 homes. Pel que fa a l’edat mitjana en els diagnòstics acumulats, se situava en els 85 anys per a les dones i en els 82 per als homes. Durant aquell mateix exercici anual, es van comptabilitzar 9.756 nous casos, repartits en 6.328 dones i 3.428 homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 82 i 81 anys, respectivament.
Aquesta disparitat en l’afectació de la discapacitat cognitiva no respon de manera exclusiva a una major longevitat femenina. Hi intervenen condicionants biològics així com desigualtats de caràcter social acumulades al llarg dels anys, les quals influeixen en el risc de desenvolupar la malaltia i en les facilitats per rebre una avaluació mèdica primerenca.
Factors que amaguen el deteriorament cognitiu
En les primeres etapes del deteriorament, algunes dones mantenen un rendiment verbal superior que pot emmascarar la discapacitat cognitiva lleu en els testos de valoració habitualmente utilitzats. Aquest fenomen, sumat a la tendència de normalitzar les pèrdues de memòria o atribuir-les a trastorns de l’estat d’ànim, dificulta la identificació precoç del quadre clínic. Per prevenir aquestes situacions, des de l’àmbit sanitari s’insisteix en la rellevància d’atendre les queixes cognitives, analitzar el seu impacte funcional i bandejar qualsevol interpretació fonamentada en prejudicis d’edat o de gènere.
Entitats especialitzades com la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere treballen per consolidar aquest enfocament en la pràctica assistencial, la recerca, la formació i la gestió. D’altra banda, la realitat mostra que les dones continuen assumint la major part de les tasques de cura informal, suportant una càrrega desproporcionada en l’àmbit emocional, laboral i financer. Per pal·liar aquestes diferències, es fa imprescindible implementar politiques reals de conciliació i corresponsabilitat social.
En la dimensió preventiva de la discapacitat associada a la demència, intervenen condicionants no modificables com la genètica, l’edat o el sexe, però també un conjunt de factors modificables. Entre aquests darrers figuren la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme, el sedentarisme, la dislipèmia, la pèrdua d’audició, l’aïllament social i la depressió. Totes les estratègies de prevenció de la salut cerebral s’han d’adaptar a les diferents etapes vitals i al context socioeconòmic individual.
Eines públiques i atenció a la dependència
Per coordinar l’assistència als pacients amb deteriorament cognitiu lleu i demència, el Departament de Salut manté desplegat des del 2022 el Pla d’atenció sanitària a les persones amb deteriorament cognitiu lleu i demència de Catalunya (PLADEMCAT). Aquesta planificació cobreix des de la prevenció fins a les fasses d’atenció continuada i situacions de crisi.
Paral·lelament, els usuaris disposen de recursos com la targeta Cuida’m, un dispositiu que facilita una atenció adaptada a les necessitats complexes derivades de la discapacitat, assegurant l’acompanyament en consultes, proves i urgències, i millorant la relació entre els equips de professionals, el pacient i el seu entorn cuidador.
Així mateix, amb motiu d’aquesta jornada commemorativa, diverses associacions de familiars i pacients promouen trobades científiques i accions de sensibilització. L’administració catalana ha reiterat el seu suport a un model d’atenció integral centrat en la persona i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
