‘Sorda’ s’ha convertit en un títol històric dins del cinema espanyol, no només per ser la primera pel·lícula protagonitzada per una persona sorda, sinó també per ser la primera que s’exhibeix en cinemes comercials amb sistema de subtitulació adaptat per a la comunitat sorda. Després del seu pas destacat pels festivals de Berlín i Màlaga —on va rebre dos Premis del Públic—, el film arriba a totes les sales del país. La pel·lícula narra la convivència d’una parella formada per una dona sorda i un home oient, retratant una realitat poc abordada al cinema estatal.
Aquest llargmetratge parteix del curtmetratge homònim, nominat als Goya 2023, que ja plantejava els dubtes i temors d’una dona sorda davant la maternitat. “Mai imaginem que la pel·lícula tindria aquesta recepció a festivals. Ara veurem com va a les sales de cinema. La veritat és que estem molt feliços”, assegura Eva Libertad, directora del film, en una entrevista a Servimedia. A la passada edició del Festival de Cinema de Màlaga, ‘Sorda’ va destacar amb quatre guardons, incloent-hi la Biznaga d’Or a la Millor Pel·lícula Espanyola.
Segons explica Libertad, el bon acolliment del curt i l’interès del públic per conèixer més a fons el personatge d’Àngela van impulsar el pas al format llarg. “El nostre desig sempre ha estat que la pel·lícula arribés tant al públic sord com a l’oient i que permeti obrir un camí de trobada entre les persones sordes i les oients”, afegeix la directora.
La protagonista del film és Miriam Garlo, actriu i germana de la directora. “Caldria enderrocar les barreres de comunicació perquè puguem gaudir de subtítols a les sales de cinema i al teatre. En definitiva, a totes les institucions”, reivindica. Tot i que admet que no pot representar tota la comunitat sorda per la seva heterogeneïtat, afirma: “Mentre sóc sorda, sí que puc ser representativa”. Subratlla també el seu “compromís amb les persones sordes” i la responsabilitat de “aprofitar aquest moment” que li ha brindat la pel·lícula.
Garlo defensa l’ús de la llengua de signes com a eina per a l’autonomia: “La persona sorda es pugui desenvolupar de manera autònoma, sense dependre de ningú”. Per elles, poder projectar ‘Sorda’ amb subtítols i intèrpret de llengua de signes al Festival de Màlaga va ser “una cosa increïble”.
La pel·lícula aborda un debat poc tractat: com es viu l’arribada d’un nadó en una parella mixta, amb un progenitor sord i l’altre oient. “La idea era parlar d’aquest vincle entre el món oient i el món sord”, afirma Eva Libertad. L’espectador podrà veure una realitat construïda per Àngela i Hèctor, un espai de trobada basat en l’amor, l’empatia i l’esforç d’Hèctor per entendre el món de la seva parella.
Tot i que moltes persones creuen que el film té un fort component autobiogràfic, Miriam Garlo puntualitza que el personatge d’Àngela és ficció. Ella no és mare, però va ajudar la directora a modelar el paper a través de les seves inquietuds. A més, Eva Libertad va recollir testimonis de dones sordes, especialment sobre moments com el part, per construir el personatge amb més realisme.
“Entenc perfectament que hi hagi mares que no vegin cap problema que el seu nadó sigui sord perquè la seva sordesa no és un problema”, explica Garlo. “No tenen una falla, no estan mal fetes, ni s’han d’esforçar per encaixar en una norma”, afegeix. En canvi, hi ha qui desitja que els fills siguin oients per facilitar-los la vida en un entorn predominantment capacitista.
‘Sorda’ defensa una llengua pròpia, la de signes, i un col·lectiu que “es comunica amb senyes i ho fa perfectament, que té totes les capacitats”, destaca Eva Libertad. La seva germana desitja que la cinta ajudi a comprendre “què és ser una persona sorda” i “quines són les seves necessitats”.
“La sordesa està travessada per un munt de factors que fan que sigui molt diversa”, explica Garlo. “No és el mateix ser una persona sorda a l’àmbit rural que a la ciutat; tampoc és igual comunicar-se signant davant d’algú que pot parlar”. Això queda reflectit en la interpretació d’Álvaro Cervantes, coprotagonista del film, que va rebre la Biznaga de Plata al Millor Actor (ex aequo). “Es va preparar durant un any i va aprendre la llengua de gest, cada moviment del cos a l’actuació”, explica Garlo.
Tot i que gaudeixen del reconeixement del moment, Eva Libertad ja treballa en un nou projecte, tot i que encara no en vol revelar detalls: “És molt aviat i costa fins i tot verbalitzar-lo”. El que sí avança és que vol incloure “personatges amb alguna discapacitat”. El tàndem creatiu Libertad-Garlo promet seguir oferint històries que parteixen de la diferència i aposten per la diversitat humana.
[…] Diari de la DisCapacitat […]