L’accés a un habitatge usat compta amb avantatges fiscals per a les persones amb discapacitat a la major part del territori estatal. Mitjançant bonificacions o tipus reduïts en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), la majoria de comunitats autonomes rebaixen la càrrega econòmica d’aquesta compra, amb les úniques excepcions del Principat d’Astúries, la Comunitat de Madrid, el País Basc i la Comunitat Foral de Navarra.
A les regions excloses no existeixen tipologies tributàries específiques vinculades a la situació de discapacitat. A Astúries, on el tipus general oscil·la entre el 8% i el 10%, la normativa només preveu reduccions per a joves o famílies nombroses. A la Comunitat de Madrid, que fixa un tipus general del 6%, es manté el 4% per a famílies nombroses i el 2% per a certs moviments empresarials. A Navarra s’aplica el 6% general sense bonificació d’accessibilitat, mentre que al País Basc es tributa al 4% general i al 2,5% per a residencia habitual, sense diferència si existeix o no una discapacitat reconeguda.
Beneficis a partir del 33% de discapacitat
Tot i que la norma habitual és exigir un grau igual o superior al 65%, certes autonomies han ampliat els supòsits a nivells inferiors. El cas més avantatjós es troba a les Illes Balears, on s’aplica una bonificació del 100% de la quota en la primera residència habitual per a persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, sempre que es compleixin els límits fixats de renda, patrimoni i valor de l’immoble.
A Cantàbria, el col·lectiu amb una discapacitat física, psíquica o sensorial entre el 33% i el 65% gaudeix d’un tipus reduït del 5%, enfront del 7% general. Així mateix, la Comunitat Valenciana redueix la taxa al 3% (per a immobles de fins a 180.000 euros) o al 4% (si se supera aquest import) tant per a discapacitats físiques iguals o superiors al 65% com per a discapacitats intel·lectuals o mentals a partir del 33%.
Les bonificacions per a graus iguals o superiors al 65%
Per a la resta de territoris que han desplegat ajuts fiscals per a les persones amb discapacitat, el requisit generalitzat és acreditar com a mínim un 65% de grau. A les Illes Canàries s’estableix un tipus del 1%, un dels més baixos d’Espanya, per a la compra de l’habitatge habitual quan es compleixen certs límits de renda.
A Andalusia, la taxa baixa del 7% al 3,5% quan l’adquirent o un membre de la unitat familiar és una persona amb discapacitat i l’habitatge no supera els 250.000 euros. A Castella i Lleó, la tarifa es redueix a la meitat, passant del 8% al 4%.
Per la seva banda, Catalunya, Castella-la Manxa, Galícia i la Regió de Múrcia apliquen percentatges reduïts del 5%, 5%, 3% i 3% respectivament per a aquelles persones amb una discapacitat igual o superior al 65% que adquireixin el seu domicili habitual. Aragó opta per una bonificació del 12,5% de la quota si l’immoble no supera els 100.000 euros, en un context on el tipus general se situa entre el 8,5% i el 10%.
En el cas d’Extremadura, a més d’oferir un tipus reduït del 4%, els seus pressupostos han inclòs una línia de finançament per cobrir el cost de l’ITP durant un període de 10 anys per a joves, famílies i persones amb discapacitat. Finalment, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla mantenen el tipus del 6%, tot i que a Ceuta s’aplica una bonificació general del 50%. En tots els casos, el gaudi d’aquestes condicions roman vinculat al fet que l’immoble es destini a residència habitual i al compliment dels sostres econòmics o patrimonials establerts.
