El 99% de les persones amb discapacitat coneixen productes o dispositius que funcionen mitjançant Intel·ligència Artificial (IA), però només un 12,3% els utilitzen. Són les dades que recull un estudi elaborat pel Reial Patronat sobre Discapacitat del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 publicat aquest dijous, que alerta sobre les noves formes de discriminació i exclusió que la IA pot suposar per a aquestes persones, a causa de la falta d’accessibilitat, el sobrecost d’aquestes tecnologies i els biaixos que permeten establir.
Publicada aquest dijous amb el títol ‘Impacte de la Intel·ligència Artificial en els drets de les persones amb discapacitat’, la investigació busca generar coneixement i cobrir una llacuna existent a la literatura científica.
Des del Reial Patronat afirmen que constitueix “un primer i seriós esforç d’anàlisi de les interseccions entre discapacitat i intel·ligència artificial amb un enfocament de drets humans”.
Per elaborar aquest estudi, que va comptar amb l’assistència tècnica de la Fundació ONCE, es van enquestar 864 persones amb discapacitat, que van descriure les seves experiències en primera persona. Es va buscar una mostra variada i representativa quant a edat, gènere i tipus de discapacitat. Segons els seus resultats, si bé el 99,8% coneixen productes o gadgets d’intel·ligència artificial, només el 12,3% els fa servir.
Barreres
Editat pel Centre Espanyol de Documentació i Investigació sobre Discapacitat (CEDID), l’estudi identifica com a barreres la manca d’accessibilitat d’aquests productes, el sobrecost afegit per a les persones amb discapacitat i la complexitat de les instruccions i els menús d’aquestes tecnologies.
Aquesta investigació parteix de la premissa que la Intel·ligència Artificial “té el potencial de fer la vida més fàcil i millor a totes les persones”, però es pregunta si això inclou les persones amb discapacitat.
Indica que la IA aprèn mitjançant algorismes sobre la base de grans quantitats de dades, per la qual cosa si en aquestes dades no hi ha exemples positius de les persones amb discapacitat “tendrà a subrepresentar-la, a ignorar-la i, per tant, a discriminar-la”.
Per al director del Reial Patronat sobre Discapacitat, Jesús Martín Blanco, “la Intel·ligència Artificial suscita importants qüestions ètiques en relació amb la naturalesa, la innocuïtat i la idoneïtat d’aquestes tecnologies, així com les seves repercussions a la vida de les persones amb discapacitat. Per això calia impulsar aquest estudi, perquè l’Administració pública ha d’estar vigilant perquè, en aquest cas, la intel·ligència artificial, no es nodreixi del capacitisme i torni a repetir els patrons d’opressió i d’exclusió”, va assenyalar Martín.
Discriminació
En el cas de les persones amb discapacitat aturades o en recerca activa d’ocupació, les plataformes d’ofertes d’ocupació en base a Intel·ligència Artificial constitueixen una preocupació especial pel que fa a la seva inaccessibilitat i dificultat d’ús.
Segons aquest treball, els avenços aconseguits en aquest àmbit “poden caure en sac foradat si es consolida la tendència actual d’ús de sistemes d’IA per tirar endavant els processos de contractació de les grans i mitjanes empreses”.
En concret, l’estudi fa referència que si bé la discapacitat es considera informació personal, els sistemes actuals poden detectar quan el candidat o candidata té, ha tingut, o pot tenir una discapacitat. Si les empreses no tenen obligació de revelar com s’ha dissenyat, “aquesta funcionalitat posa en perill el sistema legal d’antidiscriminació laboral”.
Existeixen ja nombroses aplicacions al mercat basades en intel·ligència artificial que “mitjançant dades biomètriques (reconeixement facial, polseres de lectura de signes vitals) combinats amb dades personals (història clínica), preferències (activitat en xarxes socials) i rastres d’informació (ingressos en centres de salut), permeten predir i advertir una persona amb esquizofrènia quan s’aproxima a un brot psicòtic”, s’explica al tercer capítol. Les tecnologies basades en IA també estan adreçades a persones autistes, “amb la promesa d’ensenyar-los a actuar de manera més neurotípica”.
En teoria, aclareixen les responsables de l’estudi, “no impediria res que aquest tipus de funcionalitats sigui implementat per empreses, institucions públiques, centres educatius, associacions civils, per cribrar i prevenir l’ingrés de persones amb discapacitat psicosocial”, per exemple.
){kind=link}