La Direcció General de Política Lingüística ha publicat en línia la Guia de llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat amb l’objectiu de contribuir a consolidar la inclusió plena d’aquest col·lectiu. Les administracions públiques, els centres educatius, els mitjans de comunicació i tots els agents socials que treballen amb persones amb discapacitat o que s’hi refereixen tenen un paper essencial en l’erradicació d’estereotips i en la difusió d’una concepció de la discapacitat ajustada a la realitat. El català, amb aquesta guia, disposa d’una eina clau per a la inclusió social.
El contingut principal de la guia se centra en els criteris per tractar la discapacitat amb òptica inclusiva i en la terminologia recomanada segons els tipus de discapacitat; i també ofereix informació del marc conceptual i normatiu, la definició de la discapacitat en el context de la imatge social que se’n té.
Amb un enfocament eminentment pràctic, s’hi troben exemples per corregir expressions obsoletes o pejoratives, comunicar amb rigor i precisió, i evitar eufemismes i paternalismes. En aquest sentit, es proposa parlar d’“infants amb discapacitat” en lloc d’“infants discapacitats” i “persones sense discapacitat” en lloc de “persones normals”. També pretén evitar usos metafòrics denigrants com ara “situació esquizofrènica” o “resposta autista”, entre molts d’altres.
Per a l’elaboració de la Guia, la Direcció General de Política Lingüística ha comptat amb la col·laboració de l’APSOCECAT (Associació Catalana Pro Persones Sordcegues); de DINCAT (Federació d’Entitats de la Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de Catalunya); FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya); l’ONCE (Organització Nacional de Cecs d’Espanya); de Gemma Rigau i Oliver, professora i membre de la Secció Filològica de l’IEC; de la Secretaria d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i del TERMCAT, Centre de Terminologia.
