Les condicions ambientals i l’absència de zones naturals en els entorns escolars impacten de manera directa en el desenvolupament i el benestar emocional dels infants i adolescents. Aquesta és la principal conclusió extreta de la segona edició de la jornada Ciutat, Salut i Clima, celebrada a Manresa, on s’han exposat resultats que demostren com la renaturalització dels patis i dels voltants dels centres educatius resulta clau per a prevenir alteracions de la salut mental i psicosocials en la infantesa.
Durant la primera ponència, «Entorn escolar, contaminació de l’aire i salut mental: evidències des de Catalunya», la psicòloga i investigadora de l’Àrea de Salut Mental d’Althaia, Rosa Bosch Munsó, va alertar que 1 de cada 7 infants a Europa pateix un problema de salut mental, dada que representa un increment d’un terç respecte fa quinze anys. Mitjançant una mostra recollida en escoles manresanes, la investigació ha constatat que l’exposició continuada a partícules contaminants en suspensió s’associa a conductes internalitzants com l’ansietat, la tristesa o els mals de cap. Alhora, la manca d’espais verds es tradueix en un augment de les conductes externalitzants, incloent l’agressivitat i l’incompliment de normes. En la seva intervenció, la investigadora va subratllar que «la genètica no es pot modificar, però sí que podem canviar l’entorn físic que ens afecta».
El valor de la renaturalització i l’enfocament de salut integrada
La trobada va comptar també amb la participació de Júlia Moya Garcia, coordinadora del programa d’Educació i de Promoció del Binomi Salut i Natura de la Delegació de Catalunya de SEO/BirdLife, qui va oferir la ponència «Restaurar el vincle amb l’entorn, un pas més enllà», centrada en la necessitat de recuperar el contacte directe amb el medi natural per a afavorir el desenvolupament emocional.
Per la seva banda, el regidor d’Acció Climàtica i Educació de l’Ajuntament de Manresa, Pol Huguet Estrada, va abordar la relació entre els centres educatius i el medi ambient en la ponència «El retorn de la natura a les escoles (i de les escoles a la natura)». Huguet va destacar el paper crucial de les ciutats a l’hora d’incrementar la vegetació urbana, mesura que millora la qualitat de l’aire, potencia la salut física i mental de la ciutadania i contribueix a combatre el canvi climàtic.
La jornada va incloure una taula rodona moderada per la metgessa Anna Rodríguez i va consolidar l’aposta per l’enfocament One Health (Una sola salut). L’esdeveniment va ser organitzat de manera conjunta pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), l’Institut Català de la Salut de la Catalunya Central (ICS), la Fundació Althaia, la Fundació Sant Andreu Salut, el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la Fundació Universitària del Bages-UManresa, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, el Campus de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Associació Meandre i l’IDIAPJGol.
