
La recent memòria de la Fiscalia General de l’Estat, publicada aquest divendres, revela una preocupació generalitzada entre diverses fiscalies provincials respecte a la gestió de casos de violència de gènere. Segons el document, s’han detectat «problemàtiques rellevants» vinculades a la «infravaloració de situacions de risc reals», especialment quan les víctimes presenten alguna forma de vulnerabilitat, com ara discapacitats o addiccions.
Aquesta problemàtica es manifesta de manera particular en províncies com Cadis, Albacete, Girona i Còrdova, on s’ha observat que en situacions que impliquen víctimes amb addiccions, discapacitats o altres vulnerabilitats, la valoració inicial de la policia sovint indica un nivell de risc «no apreciat» o «baix». Aquesta avaluació incorrecta sovint comporta la denegació de les ordres de protecció que, més endavant, es demostren imprescindibles per a la seguretat de les afectades. La Fiscalia assenyala que, en l’informe de Cadis, hi ha una petició explícita per a «una millor coordinació entre avaluació policial i judicial per a garantir una protecció efectiva».
A més de les valoracions de risc, la memòria també posa en relleu les disparitats territorials en l’ús de mesures cautelars. El document subratlla que el nivell de risc determinat per la policia és crucial per a l’adopció d’aquestes mesures, especialment la instal·lació de dispositius telemàtics. En províncies com Segòvia, Valladolid o Salamanca, la pràctica habitual és sol·licitar la polsera electrònica si el risc policial es cataloga com a mitjà amb rellevància especial, alt o extrem. En canvi, en altres zones es produeix una aplicació més «restrictiva» d’aquestes mesures, fins i tot quan la Fiscalia les sol·licita de manera expressa, com queda reflectit en el cas de València.
Per abordar aquesta qüestió, els òrgans judicials proposen una sèrie de millores. Aquestes inclouen la revisió dels criteris tècnics de la valoració policial de risc per a adaptar-los a les víctimes més vulnerables, una millor coordinació entre els professionals implicats, una formació policial més sòlida en «perspectiva de gènere i victimologia», i la incorporació de les Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI) des de l’inici dels procediments.


