L’Observatori de Salut Mental de la Federació VEUS ha reactivat la seva campanya “Gènere i Salut Mental” per posar el focus en una realitat invisible: la doble vulnerabilitat que pateixen les dones i el col·lectiu LGTBIQ+. L’entitat alerta que el malestar psíquic sovint es veu empitjorat per estructures socials que no només no ofereixen cures de qualitat, sinó que reprodueixen discriminacions i retarden l’accés a l’atenció.
Segons dades d’un informe de novembre de 2025 elaborat per Salut Mental Catalunya i la mateixa Federació VEUS, les dones representen el 58,9% de les víctimes de discriminació en l’àmbit de la salut mental. Aquesta xifra s’accentua en l’àmbit de la violència directa, ja que el 73,2% de les agressions físiques o verbals registrades tenen una dona com a víctima. Els espais on més es vulneren els drets són la via pública (64,8%) i, de manera significativa, els centres hospitalaris (38,3%).
El biaix de gènere en la justícia i la sanitat
La campanya recull testimonis punyents que evidencien com les institucions utilitzen el diagnòstic clínic per restar credibilitat a les supervivents de violència. La Nieves, activista i supervivent d’abusos, relata com durant el judici pel maltractament que va patir, el focus es va desplaçar cap a la seva salut: “Em van preguntar si tenia un trastorn i si m’estava medicant. Vaig sentir que s’utilitzava la meva salut mental per posar en dubte la meva credibilitat, en lloc de centrar-se en els fets”.
Aquesta situació es repeteix en l’àmbit assistencial. Un altre testimoni recollit descriu com, després de denunciar comentaris masclistes durant un ingrés psiquiàtric, la seva queixa va ser ignorada i la seva reacció emocional va ser etiquetada mèdicament: “La meva reacció va ser interpretada des d’un prisma patologitzador i va acabar sent etiquetada amb un trastorn de la personalitat”. Aquests relats demostren que els rols de gènere, com el pes de les cures familiars no reconegudes, condicionen la resposta dels serveis de salut.
Un repte de drets humans i justícia social
La iniciativa, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Departament de Drets Socials i Treball i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, recorda que la salut mental no és només un diagnòstic, sinó un dret fonamental. Amb una dada de l’Organització Mundial de la Salut que indica que una de cada quatre persones tindrà problemes de salut mental, la urgència d’una mirada interseccional és màxima.
Les persones LGTBIQ+, per exemple, reporten el doble d’intents de suïcidi i autolesions segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Per tot plegat, la Federació VEUS fixa com a prioritats combatre l’estigma que acompanya el trauma, agilitzar les polítiques públiques i garantir que l’atenció sanitària sigui sensible al gènere i a l’origen socioeconòmic dels pacients, evitant així l’espiral de silenci i exclusió.
