La situació social a Catalunya ha patit un retrocés durant l’últim any. Les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2025, publicades per l’IDESCAT, situen la taxa de pobresa i exclusió en un 24,8%, fet que suposa un increment de vuit dècimes respecte a l’exercici anterior. Aquesta dada és especialment alarmant si es té en compte que es produeix en un context on l’economia catalana ha registrat un creixement del 2,5%.
Xavier Trabado Farré, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha mostrat la seva preocupació davant d’uns indicadors que apropen el país als nivells de precarietat viscuts just després de la pandèmia. Segons Trabado, el diagnòstic és clar: “No són bones, tot i que l’economia catalana creix un 2,5%, el risc de pobresa i exclusió ha augmentat significativament”. El president de l’entitat subratlla que, tot i que les famílies han vist créixer els seus ingressos, la inflació i l’encariment de la vida impossibiliten cobrir les necessitats bàsiques: “Les famílies disposen de més ingressos, però l’increment del cost de la vida està fent molt difícil arribar a finals de mes”.
Els col·lectius més castigats per la vulnerabilitat
L’estudi d’IDESCAT posa de manifest que la precarietat no afecta tothom per igual. La pobresa infantil s’ha disparat fins al 36,1%, una pujada d’1,3 punts, mentre que el col·lectiu de persones d’origen migrat és el que pateix un impacte més sever, amb una taxa del 48,6% (5,9 punts més). Així mateix, el risc també ha crescut entre les dones, situant-se en el 26,1%, i en les llars amb fills, que ja assoleixen el 30,8%.
Davant d’aquest escenari, la Taula del Tercer Sector Social reclama un compromís ferm als partits polítics, especialment als integrants de l’acord de Govern, per aprovar uns pressupostos amb una càrrega social més elevada. Entre les demandes principals destaca l’actualització de les prestacions i la creació d’una prestació universal per fill a càrrec, seguint el model d’altres estats europeus per combatre la pobresa estructural des de la infància.
Urgència en la reforma del sistema de prestacions
Un dels punts crítics detectats per les entitats és el fenomen del non take up, és a dir, persones que tenen dret a ajuts però no els reben. Segons el Departament de Drets Socials i Inclusió, el 18% dels beneficiaris potencials no accedeix a la Renda Garantida de Ciutadania, una xifra que s’eleva fins al 66% en l’Ingrés Mínim Vital i a un preocupant 79% en el cas del complement d’infància.
Per revertir aquesta situació, el sector social urgeix a realitzar una reforma profunda que agilitzi la burocràcia i garanteixi l’actualització automàtica de l’IRSC (l’índex de referència per a les prestacions) d’acord amb el cost de la vida. Finalment, adverteixen que l’enquesta no recull la realitat dels col·lectius més exclosos, com les persones amb discapacitat, problemes de salut mental, persones en situació de sensellarisme o aquelles en situació administrativa irregular, que queden fora de les estadístiques oficials de les llars però pateixen les formes més severes de privació, agreujades per l’actual crisi de l’habitatge.
