La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya va reunir dilluns 6 de maig representants de diversos partits polítics amb presència al Parlament de Catalunya perquè es posicionessin sobre el sector i expliquessin les seves propostes de cara a les eleccions del 12 de maig. Amb el format de taula rodona, en l’acte van participar Elena Díaz, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Joan Canadell, de Junts per Catalunya, Jordi Albert, d’Esquerra Republicana, i Joan Carles Gallego, dels Comuns. La trobada va tenir lloc a l’hotel Ilunion Barcelona i va comptar amb una quarantena d’assistents.
Presentat pel president de la federació, Josep Maria Solanellas, i moderat pel vicepresident, Javier de Oña, el fòrum s’inicià amb paraules de la diputada socialista, qui expressà que preferiria que tots els treballadors amb discapacitat estiguessin, en general, al mercat ordinari. Això no obstant, considerà els CET “eina bàsica i fonamental” del desenvolupament personal i professional de moltes persones, així com el seu paper en la “transició” cap a l’empresa ordinària, però “amb matisos” perquè cal l’acompanyament de la persona, per la qual cosa proposà que al SOC hi hagi un servei específic d’acompanyament al col·lectiu amb discapacitat. Jordi Albert, al seu torn, també apel·là a l’objectiu d’inclusió a l’empresa ordinària, d’acord amb els mandats de la Unió Europea. Tot i això, valorà molt positivament la tasca dels CET i considerà necessària una millora del seu finançament, que faciliti la seva feina i els doni seguretat. Cal, alhora, que també l’empresa ordinària es faci corresponsable d’aquesta inclusió, perquè no només se n’ha de fer càrrec l’administració, i va fer una crida a l’acord entre els agents per afavorir la transició i canviar el model.
Joan Canadell, per la seva banda, apostà per un “diàleg proper” i per més recursos i recordà que, tot i l’elevat atur del col·lectiu, hi ha també moltes empreses que podrien formar treballadors per a la seva incorporació. Igualment els CET, espai de treball per a les persones que no poden optar al mercat ordinari, poden fer formació i, en tot cas, “s’hauran de reconvertir”. Canadell lamentà el dèficit fiscal català i va dir que quan hi hagi més recursos “podrem seure” amb els diferents agents. Joan Carles Gallego coincidí amb els altres diputats d’apostar per la inserció al mercat ordinari i que els CET “han de jugar un paper important com a porta a l’empresa ordinària allà on es pugui”, i han de ser també espai de formació amb vistes a aquest trànsit, tot tenint en compte la realitat de les persones que hi treballen i els seus drets. Pel que fa als recursos, va dir que cal que als CET catalans arribin, com a mínim, els mateixos recursos que arriben als CET de la resta de l’Estat.
Finançament insuficient
Seguint amb finançament, Jordi Albert va referir-se a la major possibilitat de presa de decisions que es tindria en un marc en què es recaptessin tots els impostos des de Catalunya, incloses les relatives a pensions, ocupació…; malgrat això, va dir que en la darrera legislatura ha augmentat el suport a les persones amb discapacitat, però acceptant que el que s’ha fet continua sent insuficient. Lamentà, d’altra banda, que les decisions de la conferència sectorial es preguin a l’abril, i va mostrar-se partidari de la “plurianualitat” de les subvencions “per tenir més marge de maniobra i ajudaria a reforçar l’activitat dels CET” i, per tant, “l’estabilitat laboral i personal de moltes persones”.
“Estem d’acord que Catalunya està mal finançada”, coincidí Elena Díaz, i a continuació va demanar evitar la política de l’enfrontament i, en canvi, apostar pel “diàleg, l’acord, el consens i la col·laboració” i per aprofitar l’”eina” a desplegar que és l’Estatut d’Autonomia. Joan Canadell insistí que “només obtindrem millor finançament quan ens plantem”.
Després que Javier de Oña parlés de la diferenciació d’ajuts en funció de les “especials dificultats” dels treballadors, Jordi Albert apuntà que cal que aquest col·lectiu “rebi el màxim suport”, també a nivell laboral, mentre que Díaz va parlar d’un “abordatge integral” entre departaments i arreu del país per atendre i donar suport al col·lectiu. Gallego, en la mateixa línia, va dir que “no parlaria que aquest plus va en detriment de la resta de persones amb discapacitat” i que l’actuació de suport als CET ha d’anar més enllà de les subvencions, s’ha de completar amb polítiques complementàries, com les que puguin fer-se al SOC, d’accions de la Inspecció de Treball, de la formació professional, de mesures per aconseguir la màxima autonomia personal… I va admetre que “avui ens calen els CET”.
Al llarg del fòrum es van sentir propostes i demandes sobre la importància de la digitalització i modernització dels CET, sobre augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) d’acord amb el nivell de vida i els preus de Catalunya, de redefinir les “especials dificultats”, de models de revisió de la discapacitat més àgils, d’escoltar des de la política el que diuen els CET i provocar el debat…
CET o empresa ordinària?
En el torn de precs i preguntes, el gerent del CET Emiser Facility Services, Lluís Jordana, preguntà el perquè del “rebuig” als CET i quins “desavantatges” hi veien a la seva activitat, quan la majoria han demostrat la seva vàlua i, de fet, les empreses ordinàries tenen molt a aprendre de com treballen. “Inconvenient cap”, va respondre Díaz, quan està clar que molts treballadors no en volen marxar i el que cal és crear un model “integrador” en el qual les persones puguin treballar allà on vulguin, “cal posar la persona al centre” i si vol transitar o no a l’empresa ordinària. Gallego va respondre que “aquí hem de pensar en el nostre horitzó, el que ens plantegem, com fem també amb l’educació” i va apuntar que “els CET han de ser un suport a l’empresa ordinària“ i un acompanyament i hem de treballar amb l’objectiu “que les empreses ordinàries assumeixin la seva responsabilitat”. Per a Jordi Albert, no es tracta de parlar de “desavantatges” sinó “de la mirada inclusiva de la societat, també en l’àmbit de la inclusió laboral”. D’altra banda, continuà, “empresa ordinària i CET no són adversaris, són complementaris, es retroalimenten”.
El director de desenvolupament de negoci d’Ilunion a Catalunya i vicepresident de la Federació, Alfred Subietas, va recordar que, partint de la base que la persona ha de poder treballar on vulgui, la transició del mercat protegit al mercat ordinari pot ser una bona eina però no només ha de ser el CET qui ha d’assumir-ne el seu desenvolupament, “s’ha de facilitar i no es pot penalitzar un CET que no faci aquesta transició”. Apuntà així mateix que l’excepcionalitat de les mesures alternatives no hauria ser permanent i va fer una crida a l’actuació de la inspecció de treball i al potencial del SOC per a facilitar la gestió de transició cap a la empresa ordinària. En resposta als seus comentaris, Canadell va dir que si hi ha coincidència que l’objectiu de les polítiques ha de ser la inclusió, s’han de treballar diferents elements com són l’acompanyament als CET, “convèncer i ajudar l’empresa ordinària” per a la contractació de treballadors amb discapacitat, la “voluntat o no” del treballador perquè vagi al mercat ordinari, i comptar amb equips multidisciplinars de suport a la transició.
A aquests elements, Albert va sumar la incidència per canviar la normativa estatal, transformar el SOC perquè també faci seguiment de la persona al mercat laboral, i motivar i facilitar al treballador el pas a l’empresa ordinària. Per la seva banda, Joan Carles Gallego recordà el paper de la formació professional i l’FP dual i “posar negre sobre blanc amb les empreses que no compleixen”. Per últim, Elena Díaz va concloure que “hem de parar, seure i valorar un nou model” de mercat de treball protegit.
En el torn de les conclusions, l’expresident de la Federació i actual president de FEACEM Catalunya, Rafael Ruano, va “convidar” els representants polítics perquè treballin durant uns dies en un CET i coneguin realment cóm treballen i s’organitzen “mot bé”, i amb quins problemes, els nostres centres especials de treball, que són empreses productives i capaces d’autofinançar-se. “Els CET són empreses que, per funcionar, necessiten tot tipus de persones amb discapacitat”. Alhora recordà que “qui vulgui anar a l’empresa ordinària ho pot fer lliurement” i que “nosaltres podem ajudar”.
Òbviament, prosseguí, “l’empresa ha de comptar amb persones amb discapacitat, ho hem de potenciar”. D’altra banda, els va dir que per haurien de tenir com a prioritat participar en la conferència sectorial: “comencem per aquí. I poseu-vos d’acord”.
Sens dubte, la trobada amb polítics va ser molt interessant per a tothom i va servir perquè els associats coneguessin una mica millor el parer i la línia que volen seguir aquests partits polítics al Parlament en la propera legislatura. També es va comptar amb l’assistència del Secretari General de Treball, Enric Vinaixa, el Director General d’Economia Social, Juli Silvestre, i la Subdirectora General de Treball en la Diversitat, Isabel Garcia. L’acte tenia el suport del departament de Drets Socials de la Generalitat.
