La Diputació de Barcelona, discrimina les persones amb trastorns mentals?

diputació-barcelona-discrimina-persones-trastorns-mentals

Ahir una companya va explicar que l’accés a l’Oficina Tècnica Laboral (OTL) de la
Diputació de Barcelona —un servei d’inserció laboral específic per a persones amb
trastorns mentals— està condicionat a la vinculació de l’usuari a un Centre de Salut
Mental
(CSM).

FREEFORMSTYLE-600X300

Com que, si fos així, es tractaria d’una discriminació envers les persones amb trastorns mentals que, pel motiu que sigui, no estan vinculades a un CSM, les quals estarien excloses de beneficiar-se d’aquest servei, paradoxalment, d’inclusió, vaig preguntar a la Diputació de Barcelona si l’accés a l’OTL està condicionat a la vinculació de l’usuari a un CSM i, si és així, per quin(s) motiu(s).

La Diputació de Barcelona va respondre’m que «les persones ateses per la
Xarxa OTL han de seguir uns requisits per garantir l’aprofitament d’aquest recurs públic» i que «és el CSM qui pot valorar quin és el moment més idoni per iniciar un procés de millora de l’ocupabilitat i inserció al mercat de treball, sempre que es vulgui fer».

A banda que el CSM dona usualment visita de vint minuts amb psiquiatria
(generalment, control de medicació) i psicologia (no hi ha teràpia possible amb aquesta freqüència) una vegada cada mes i mig o dos mesos, motiu pel qual, davant d’aquesta manca de recursos públics i la necessitat de rebre ajut, hi ha persones que, fent un sobreesforç econòmic, es passen a l’atenció a la salut mental privada, si la vinculació a un CSM és una condició per accedir a l’OTL, és, evidentment, una discriminació, especialment greu, a més a més, per dues raons: en primer lloc, perquè és una discriminació pública i, en segon lloc, perquè qui discrimina és qui,
contradictòriament, promou i ha de promoure la inclusió de les persones amb trastorns mentals.

D’altra banda, considerar que «és el CSM qui pot valorar quin és el moment més idoni per iniciar un procés de millora de l’ocupabilitat i inserció al mercat de treball» equival a substituir la capacitat de la persona perquè, com que té un trastorn mental, no té capacitat per si mateixa per valorar si pot iniciar un procés d’inserció laboral.

Es tracta, en ambdós casos, d’una vulneració de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que és la norma internacional, signada i ratificada per Espanya i, per tant, vinculant, que reconeix els drets humans de les persones amb trastorns mentals com a persones amb discapacitat psicosocial.

Hugo Rovira de Saralegui

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*