
Diversificar les fonts de finançament de la dependència per garantir la seva sostenibilitat i avaluar l’augment de la despesa que pot assolir l’1,7% del PIB el 2050, va ser una de les principals conclusions d’una trobada d’experts organitzada per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) i el Consell General d’Economistes.
En aquest esdeveniment, el director de la Divisió d’Anàlisi Pressupostari de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Ignacio Fernández-Huertas, va exposar les previsions de l’organisme, segons les quals la despesa actual en dependència a Espanya, situada en el 0,9% del PIB, creixerà fins a l’1,7% el 2050. Aquest augment serà més ràpid que el d’altres polítiques públiques, però no el més elevat en termes absoluts.
L’Airef també estima que la població total del país augmentarà fins als 50,3 milions d’habitants el 2050. Aquest creixement provocarà un increment de la taxa de dependència, que mesura la proporció de persones majors de 66 anys respecte a la població en edat de treballar, passant del 49% el 2022 al 74,5% el 2050.
Quant al cost mitjà per beneficiari, aquest oscil·la entre els 3.700 i els 10.000 euros anuals. L’envelliment poblacional tindrà un impacte directe en el deute públic, amb un augment projectat d’11,5 punts percentuals per al 2050 i de 35,8 punts per al 2070.
Fernández-Huertas va destacar la necessitat de prendre decisions sobre el model de finançament de la dependència i va anunciar que l’Airef presentarà al març una actualització de les seves previsions en aquest àmbit. Segons ell, “cal abordar com es finanarà aquest increment de despesa que respon a les demandes de la societat”.
Per la seva banda, el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i investigador associat de Fedea, Sergi Jiménez-Martín, va assenyalar que el sector de la dependència té un impacte econòmic important i que “no s’ha de menysprear”, ja que contribueix a la creació d’ocupació i no és una inversió purament finalista.
Jiménez-Martín va proposar mesures per millorar l’eficiència del sistema, com agilitzar la tramitació de prestacions i reduir el volum de prestacions econòmiques directes. No obstant això, va advertir que “aquestes millores requereixen recursos” i va advocar per “l’assignació finalista d’impostos combinada amb finançament privat”. En la seva opinió, el model de finançament de la dependència “segueix sent una caixa negra que s’hauria d’arreglar”.
Quant a la valoració de la Llei de Dependència, tant l’Airef com Fedea van coincidir en destacar-ne els avanços, especialment en la millora de l’atenció als beneficiaris.
El president del Consell General d’Economistes, Valentín Pich, va defensar que per garantir la sostenibilitat del sistema de dependència “cal fomentar el creixement econòmic per tenir més recursos”.
Finalment, el director executiu de Fedea, Ángel de la Fuente, va assenyalar que la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) va representar un “avenç significatiu, però sembla haver-se quedat a mig camí”. Va remarcar que “cal un impuls addicional, que el situï més amunt en la llista de prioritats socials i polítiques, més enllà de centrar-se només en les pensions”.