L’àmbit de la inclusió i l’accessibilitat cultural ha viscut una jornada de debat internacional a la capital catalana. L’Auditori de Barcelona ha estat l’escenari d’un laboratori de treball i intercanvi professional organitzat per Apropa Cultura, amb l’objectiu de redefinir les estratègies que garanteixin el dret a la vida cultural de les persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió. Sota el títol Compartint experiències europees d’accés a la cultura per a persones en risc d’exclusió social, la trobada ha servit per avaluar dinàmiques d’èxit de països com Finlàndia, Alemanya i Luxemburg, buscant inspiració per al teixit social i cultural de Catalunya.
Durant la sessió s’han exposat iniciatives europees consolidades, com és el cas del programa KulturLeben de Berlín, que des de fa setze anys promou l’accés individual i digne als equipaments. La responsable d’aquest projecte alemany, Angela Meyenburg, ha relatat el seu funcionament: «Els nostres convidats arriben a les taquilles, acompanyats de qui vulguin, i només han de dir el seu nom, igual que si fossin VIP».
En una línia similar es troba la xarxa finlandesa Kaikukortti, un sistema format per més de 550 equipaments culturals i esportius que reserven part del seu aforament de forma gratuïta per a ciutadans amb dificultats socioeconòmiques. Tant aquestes propostes com la de Luxemburg comparteixen la fita d’eliminar obstacles econòmics, personals i socials per afavorir una plena implicació ciutadana.
Invisibilitat social i el repte de la mediació
Un dels grans focus de la trobada ha estat la detecció de les persones en situació de pobresa o exclusió que es troben fora dels circuits habituals d’atenció social o que no compten amb títols d’acreditació específics, una realitat especialment present en col·lectius de persones nouvingudes. Per donar resposta a aquesta problemàtica, una quarantena de participants han treballat en el disseny d’aliances i mecanismes propis per al territori català, cercant alternatives al format de visita grupal institucionalitzada.
En aquest sentit, la directora d’Apropa Cultura, Sonia Gainza, ha justificat la necessitat d’obrir aquest debat: «Sabem que moltes persones en situació de pobresa no estan institucionalitzades i no volen accedir a la cultura en grup, sinó amb un acompanyant o amb la seva família. Per això hem decidit abordar aquest repte i explorar fórmules que facin possible un accés més autònom a la cultura».
Les conclusions del fòrum posen de manifest que la clau del futur passa per enfortir la mediació als equipaments culturals amb professionals preparats per a l’acollida i l’acompanyament de la diversitat, així com crear espais de diàleg previs i posteriors a les activitats. Finalment, s’ha instat a realitzar una tasca de sensibilització interna adreçada a les direccions artístiques i tècniques de les institucions perquè integrin de manera transversal la vulnerabilitat en el seu dia a dia. Amb aquesta activitat, Apropa Cultura manté el seu compromís històric de gairebé dues dècades teixint aliances entre el sector cultural i el social per defensar la igualtat d’oportunitats.
