Dijous, 13 juny 2024
IniciOPINIÓLa comoditat diversament funcional

La comoditat diversament funcional

diversitat funcional
Joves amb discapacitat // Foto: 123RF/vadimgozhda

Per alguns es fàcil i per d’altres és complex sobreviure en un món que li costa entendre la diversitat de persones i que sovint frivolitza amb la diversitat funcional fins al punt de convertir-la a aquells que hi convivim amb alguna, en éssers radicalment estranys, aïllats socialment i amb poques esperances laborals. La realitat de les coses posa a tothom al seu lloc i a l’hora ens interpel·la per no baixar la guàrdia davant episodis grisos més propis de ciència ficció que denoten manca de respecte. Quan llegeixo els mitjans de comunicació, sovint sento parlar d’una manera paternalista que evita prioritzar la inclusió eficaç del col·lectiu amb capacitats diverses i es torna en contra de les persones.

La fluïdesa en la defensa insubornable dels drets humans hauria de ser un signe visible que ha d’inspirar tota societat que procuri el bé comú i eviti conductes titubejants que posi en dubte la millora progressiva de les persones. De totes les persones que, amb diferents metodologies, també percudeixen en complir els seus somnis. Fa poc, vaig entendre que per a viure amb harmonia cal ser sincer amb un mateix i donar el millor per la justícia social entre altres.

Les paraules canvien a mesura que canvia la realitat. De vegades varia el significat d’una paraula, de vegades canvia la paraula per designar el mateix concepte. Canviar una paraula no fa canviar la realitat, sinó que els canvis en les paraules responen a un canvi de mentalitat, de perspectiva, de manera de percebre la realitat, o de ganes d’expressar-la de manera diferent o de contribuir a una evolució general de mentalitat que faci transformar la realitat. Si es tracta de fer desaparèixer la discapacitat, cal modificar l’entorn. Transformar l’entorn perquè no causi tanta discapacitat, perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats. I també cal donar valor a la diversitat, donar-li el valor positiu que té, tota mena de diversitat.

PUBLICITAT

El dia que la nostra societat posi la vida al centre segurament deixarem de requerir un dia de la discapacitat, perquè assolirem una societat integradora, una societat que s’enriquirà de la diferència establint sinergies. Una societat no discapacitada capaç de veure alguna cosa més que l’acumulació i la competitivitat, una societat que entengui el valor de cada persona a nivell singular i que jutgi, sense pretensions de maldat, cada persona pel que és i no per allò que li manca. La diversitat funcional és un camí dur, un camí de constants negacions i de rutes prefixades. Un sender en què la caritat es confon amb la solidaritat i la condescendència amb el respecte. Les persones i famílies amb diversitat funcional no som herois de pel·lícula, amb vides dissenyades per encoratjar ànims i exemples. No volem ser exemple de res sinó que deixin de manipular amb els nostres drets i les nostres vides.

És evident que la nostra vida amb diversitat funcional la capgira perquè en el meu cas, em permet veure la part positiva de les coses respectant els processos lliures de les persones i guanyar per sempre més un avantatge important com és el meu propi desconeixement dels límits d’un servidor. No vull alliçonar ningú ni fer-me el super herói però fora bo, que intentéssim que la humilitat impregni la nostra conducta. No vull amagar la realitat de les coses sota un ventall de fum ni tampoc banalitzar-la amb missatges de hipocresia que no ajuden a res.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Àlvaro Solà
Àlvaro Solà
Jove tarragoní actiu amb ganes de canviar el món

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content