Aquesta entrevista s’emmarca en el compromís del Diari de la DisCapacitat de donar veu a responsables institucionals que tenen capacitat d’incidir directament en la construcció d’una societat més justa, accessible i inclusiva. En un moment de transformacions profundes en l’àmbit industrial, tecnològic i social, resulta imprescindible conèixer com s’incorpora la mirada de la discapacitat en les polítiques públiques.
Parlem aquesta setmana amb Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, amb una trajectòria que combina experiència en el sector privat, la política municipal —com a alcalde de Barcelona— i l’acció governamental a escala estatal. El seu recorregut permet analitzar com les decisions institucionals poden traduir-se en oportunitats reals per a les persones i en canvis estructurals que redueixin desigualtats.
Al llarg d’aquesta conversa, abordem qüestions clau com el paper de les institucions en la inclusió de les persones amb discapacitat, els reptes pendents en l’àmbit laboral i industrial, l’accessibilitat de les ciutats i del turisme, i l’impacte de la digitalització i les noves tecnologies. També reflexionem sobre el valor del tercer sector i la necessitat de trencar estigmes socials que encara persisteixen.
Des del Diari de la DisCapacitat, agraïm sincerament al ministre Jordi Hereu la seva disponibilitat i el temps dedicat a aquesta entrevista, i li demanem que el compromís expressat en aquestes respostes es continuï traduint en polítiques valentes, transversals i sostenides en el temps, perquè la inclusió deixi de ser una promesa i esdevingui una realitat quotidiana per a totes les persones.
Qui és Jordi Hereu?
Una persona que ha tingut la sort de poder treballar sempre en temes que m’han apassionat. Tant en el sector privat com en la política institucional, entesa com a servei al progrés i al benestar de les persones. He estat alcalde de Barcelona, on vaig aprendre que les decisions polítiques adquireixen sentit quan responen a necessitats reals, i avui, com a ministre d’Indústria i Turisme, treballo perquè la tecnologia, la innovació i l’economia generin oportunitats reals i millorin la vida de tothom.
Què és per tu una discapacitat?
M’agradaria començar recordant que l’INE publica la seva Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència, i en les seves últimes dades reflectia que la discapacitat és un fenomen que afecta al voltant del 8 % de la població espanyola. Per a mi, aquestes dades evidencien que, a més d’una realitat individual per a milions de persones, la discapacitat té una dimensió col·lectiva, social; per la qual cosa és una qüestió que ens afecta a tots garantir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de la discapacitat.
Crec que el canvi de l’art. 49 CE, realitzat durant el mandat d’aquest Govern, i que ha anat acompanyat de moltes altres mesures, evidencia el nostre compromís amb reduir barreres i augmentar oportunitats.
Tens alguna persona propera diagnosticada amb alguna discapacitat?
No tinc cap familiar amb discapacitat, però sí que tinc alguns amics i coneguts que conviuen amb diferents tipus de diversitat funcional.
Com creus que les institucions han de garantir la inclusió de les persones amb diversitat funcional?
Les institucions han de garantir la inclusió des de la base: legislació clara, recursos accessibles i polítiques que fomentin la participació plena. En aquest sentit, el Govern ha estat treballant per aconseguir aquest objectiu i ha introduït una sèrie de mesures concretes importants per contribuir-hi. Així, una primera mesura destacable que hem dut a terme per afavorir la participació de les persones amb diversitat funcional en les institucions és l’augment del nombre de places reservades per a persones amb discapacitat en les ofertes d’ocupació pública, a través del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Amb aquesta reforma, passem de tenir una reserva del 7 % a un 10 % en les ofertes d’ocupació pública per a persones amb discapacitat, la qual cosa, en la pràctica, suposa augmentar en centenars el nombre de places a les quals poden optar per accedir a les Administracions Públiques.
Això és important perquè fa que les Administracions siguin més diverses i, sobretot, representatives de la societat a la qual serveixen. Una segona mesura que m’agradaria destacar és la creació d’unitats d’inclusió a l’Administració. Aquestes unitats es creen en tots els departaments ministerials per aportar coneixement expert dins de l’organització sobre les necessitats d’inclusió del personal, així com per assegurar les mesures d’adaptació del lloc de treball i vetllar per la plena incorporació i desenvolupament professional en l’àmbit laboral. Finalment, i per no allargar-me més, també hem treballat perquè en els processos selectius l’Administració de l’Estat adopti les mesures necessàries per establir les adaptacions i ajustos en els processos selectius per a qui ho necessiti, així com en els llocs de treball, perquè les persones amb discapacitat puguin desenvolupar adequadament la seva tasca professional. En aquest sentit, vull destacar que, fa poques setmanes, vam conèixer el cas de l’Alberto Gil, la primera persona amb síndrome de Down en treballar a la Guàrdia Civil, demostrant que tothom és capaç de contribuir plenament quan se li donen les oportunitats adequades. Aquests són alguns dels exemples de les mesures que el Govern ha adoptat per incorporar persones amb diversitat funcional a les Administracions, que estan al servei de tothom i ens han de representar a totes i tots.
Quins són a grans trets els projectes més importants del vostre ministeri?
Al Ministeri, treballem per impulsar una indústria innovadora, competitiva i sostenible, que generi ocupació de qualitat i millors oportunitats per a tothom. En matèria de turisme, promovem destinacions accessibles i sostenibles, que permetin gaudir de l’experiència a tothom, independentment de les seves capacitats. Recentment, el 21 d’octubre, el Consell de Ministres va aprovar l’Estratègia de Turisme Sostenible 2030 amb 15 metes. La meta 10, Cohesió social, busca fer més accessibles els destinacions turístiques, integrant criteris d’accessibilitat en tota la cadena de valor del sector.
Vaig tenir l’orgull d’incorporar al meu equip municipal la Pilar Díaz, que va esdevenir la primera regidora amb discapacitat a l’Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, va esdevenir la primera dona amb discapacitat que va ser Secretària d’Estat de Serveis Socials
Quins penses que són els principals reptes a nivell laboral, industrial i social respecte la discapacitat?
Un bon indicador del nivell de desenvolupament d’una societat és com s’articula el principi d’igualtat amb persones amb diversitat funcional. A nivell laboral, el repte principal és garantir oportunitats reals i accessibles, amb formació i adaptació de llocs de treball. En l’àmbit industrial, cal dissenyar productes, serveis i entorns pensats per a tothom, sense exclusions. I socialment, la gran fita és trencar estigmes i barreres culturals perquè la inclusió sigui una norma, no una excepció.
Quins reptes creus que encara tenen les ciutats per ser veritablement accessibles i inclusives?
En la meva etapa com a consultor de ciutats, m’ha tocat visitar moltes al món, i en el món està tot per fer. Crec que gràcies a la lluita del moviments en favor de la igualtat hem avançat molt en matèria d’infraestructura i de transports en ciutats com Barcelona. En aquest sentit, durant la meva etapa com regidor i alcalde, vaig treballar a favor de la construcció d’una ciutat per tothom. Crec que vam avançar molt, no només a Barcelona, sinó als pobles i ciutats de Catalunya. Malgrat això, queda molta feina encara, sobretot, crec, en l’àmbit dels espais privats des de la perspectiva de l’accessibilitat física a molts llocs. Així mateix, encara hi ha marge de millora a l’hora d’assegurar que els serveis, la comunicació i les tecnologies siguin accessibles per a persones amb discapacitat visual, auditiva, intel·lectual o amb altres necessitats específiques. L’objectiu final és que tothom pugui participar de manera plena i autònoma en la vida urbana.
Com es pot fomentar que les empreses del sector industrial adoptin pràctiques inclusives i accessibles?
Cal combinar incentius i cultura empresarial. Les institucions poden oferir reconeixement a les empreses inclusives i programes de formació sobre diversitat funcional. Alhora, és essencial mostrar que la inclusió és un valor que aporta innovació, productivitat i connexió amb tota la societat.
La digitalització i la indústria tecnològica poden ser una oportunitat o una barrera per a les persones amb discapacitat? Com ho aborda el Ministeri?
Depèn de com es dissenyin i implementin les eines i serveis. Si no s’inclouen criteris d’accessibilitat des del principi, les tecnologies poden excloure una part significativa de la població. El Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública és el competent en aquesta matèria.
Quines mesures s’estan prenent per garantir que les noves tecnologies industrials no perpetuïn biaixos discriminatoris?
Tirant del fil, en aquest sentit, s’han adoptat mesures concretes, com la Llei 11/2023 en matèria d’accessibilitat digital, en vigor des del 28 de juny de 2025, que estableix requisits d’accessibilitat per a productes i serveis digitals. Aquesta llei obliga a adaptar tecnologies noves i establir terminis per a les ja existents, amb mecanismes de supervisió i sancions si cal.
Com valores la tasca duta a terme pel Govern Espanyol fins ara respecte la discapacitat?
Més enllà de les reformes en l’àmbit de l’Administració a les quals feia referència anteriorment, crec la tasca duta a terme ha estat positiva, però sempre hi ha marge de millora. Així, s’han fet passos importants: la reforma de la llei del 2021, la reforma de la Constitució Espanyola, mesures per garantir la inclusió digital i laboral, etc. Ara cal consolidar aquests avenços i assegurar que la igualtat d’oportunitats sigui real i tangible.
Què els hi diries a les grans indústries que no volen contractar a nivell laboral persones amb discapacitat?
Contractar persones amb discapacitat no és un cost, sinó una oportunitat. Aporta talent divers, noves perspectives i innovació, i contribueix a construir una societat més justa i resilient. Les empreses inclusives també milloren la seva competitivitat i imatge.
Què et sembla l’accessibilitat per persones amb discapacitat en el transport aeri i ferroviari actual a Espanya?
Ha millorat significativament, amb serveis d’assistència, seients adaptats i personal format. Tot i això, cal continuar eliminant barreres i garantir que totes les estacions i aeroports siguin plenament accessibles.
En quant a l’accessibilitat respecte les persones amb discapacitat, com creus que ens valoren els turistes que venen a visitar-nos?
Crec que els turistes valoren positivament els esforços en accessibilitat, especialment en destinacions urbanes i llocs emblemàtics. Tot i això, encara hi ha recorregut per fer, especialment en zones petites o rurals. Avançar en inclusió millora l’experiència i la imatge d’Espanya.
Quin compromís personal assumeixes com a Ministre per fer de la indústria un motor d’inclusió?
Treballo perquè la indústria sigui un espai on la diversitat sigui valorada i tothom pugui aportar talent i idees sense barreres. Vull que la diversitat sigui un motor d’innovació i creativitat, i que ningú quedi exclòs pel fet de tenir una discapacitat.
Com t’agradaria que recordessin les persones amb discapacitat del teu pas pel Ministeri?
Voldria que recordessin que al Ministeri vam entendre que la igualtat és una pràctica que cal aplicar cada dia. Que cada decisió i cada projecte es va pensar per trencar barreres, obrir oportunitats i garantir que tothom pugui participar i ser escoltat.
Què els hi diries a aquelles persones joves diagnosticades amb discapacitat que volen dedicar-se a la política?
Que la política és un mitjà per transformar la societat i que la seva veu és imprescindible. Amb constància i compromís, poden obrir camins i contribuir a un entorn més inclusiu i just. Vaig tenir l’orgull d’incorporar al meu equip municipal la Pilar Díaz, que va esdevenir la primera regidora amb discapacitat a l’Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, va esdevenir la primera dona amb discapacitat que va ser Secretària d’Estat de Serveis Socials.
Quins són els teus referents?
Els meus referents en l’àmbit públic són, amb noms i cognoms, Willy Brandt, per la seva capacitat de reconciliar un país i projectar una societat més justa, i Ernest Lluch, va fer possible el dret a la sanitat pública i que va defensar els valors de la pau, i que al final li va costar la vida. Sense noms propis, els meus referents són aquells líders que, dia a dia, a peu de carrer, lluiten per construir una ciutat i un espai més justos: alguns d’ells persones amb discapacitat que demostren que tothom, sense barreres, pot compartir i contribuir a assolir aquests objectius.
Què opines de les entitats del tercer sector?
Són aliades estratègiques imprescindibles per fer realitat la inclusió i la participació. Les considero socis de país, co-creadors de polítiques amb veu pròpia i autonomia, més que simples proveïdors de serveis.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat? Valoro el Diari de la Discapacitat com un bon aliat perquè cap decisió política o industrial sobre inclusió passi en silenci. És una plataforma que visibilitza qüestions sobre discapacitat, inclusió i drets amb rigor i proximitat.
