Des de la Fundació Badalona Capaç han recordat avui, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, que les persones amb discapacitat intel·lectual i desenvolupament (DID) també poden experimentar els mateixos problemes mentals que la resta de la població. És més, es calcula que aproximadament un terç de les persones amb discapacitat intel·lectual presenten trastorns de la conducta i/o malalties mentals.
Però tot i que les persones amb DID tenen major vulnerabilitat a presentar una malaltia mental tenen menys freqüència de diagnòstic.
Un factor que incideix en la infradiagnosticació es l’efecte eclipsador. Un terme que fa referència al fet de que tenir una discapacitat intel·lectual pot amagar els problemes de salut mental. En aquest sentit, quan una persona amb discapacitat intel·lectual presenta símptomes psiquiàtrics aquests passen desapercebuts i s’atribueixen a la pròpia discapacitat.
D’aquesta manera, el diagnòstic dels trastorns mentals en la discapacitat intel·lectual, sovint no ha estat reconegut, quasi sempre infradiagnosticat i, conseqüentment, no tractat.
La malaltia mental en les persones amb DID es pot manifestar de forma diferent que les persones sense DI i això pot dificultar l’abordatge de la salut mental. Però si no s’aplica el tractament adequat, parlem de que una necessitat deixa de ser atesa.
Les persones amb discapacitat intel·lectual també tenen dret a rebre un diagnòstic referent a un trastorn de salut mental. Una correcta detecció i tractament afavoreix una vida autònoma i la consecució dels seus projectes de vida.
Per tot això, des de la Fundació Badalona Capaç consideren que cal prevenir els problemes de salut mental de les persones amb discapacitat intel·lectual per assegurar el seu benestar emocional i físic, i millorar la seva qualitat de vida.
El kit de la qüestió en salut mental, és que la persona es deixi controlar, tractar, medicar, etc.. cosa que no sempre passa i que provoca molts problemes al voltant. Amb la nova llei on es deixa a que tinguin autonomia en la presa de decisions, molts queden despenjats del sistema i ningú ha pensat en que això no ajuda gens ni a la persona ni el seu voltant, podent-se produir casos de violència o caure en mans alienes que poden enredar-los facilment. El voler ser acceptats pel grup, “comprar” amistats, etc.. pot fer que caiguin en el parany sense que ningú pugui intervindre.