Jo vaig descobrir al xef Gonzalo D’Ambrosio al programa de La 2 ‘Les Rutes D’Ambrosio’ per la seva manera de viure la cuina i i la vida. Vaig pensar que volia saber més coses sobre aquest cuiner argentí i per això l’he fet aquesta entrevista.
Com va ser la teva infantesa?
Molt bonica, sempre envoltat de molts cosins, àvies cuinant, i fent moltes de les coses que em cridaven l’atenció: estudiava dibuix, escultura, idiomes, cant. Realment he tingut una infantesa molt “nodrida “i sempre estimulat i acompanyat pels meus pares.
Recordes com va néixer la teva passió per la cuina?
Sempre em va agradar cuinar… des que tinc memòria, em passava hores veient al meu pare o a les meves àvies cuinant plats típics argentins o italians.
Quin plat de la cuina Argentina és el teu favorit?
Les empanades (empanadillas) santiagueñas, de carn tallada a ganivet, patata i ou.
Què va dir la teva àvia quan va saber que volies ser cuiner?
Lamentablement la meva àvia materna, Palmira, va morir molt abans d’això, però sempre vaig saber que la cuina em tirava molt, per això em donava aquestes classes particulars i especials cada vegada que podia.
Quins records tens amb la teva àvia i la cuina?
Tenia un banquet de fusta que ella ubicava de tal manera que jo podia veure tots els processos importants. Recordo que a més de seure, l’usava per mirar més de prop tot el que em quedava lluny!
Que té el Pimentón que no tingui el Chimichurri?
El chimichurri és un amaniment que es fa amb espècies i herbes fresques i seques. Entre altres coses, porta pimentón!
En què ets poc hàbil?
Sóc dislèxic, poc hàbil per als esports de coordinació, em costa memoritzar coses (els guions per a mi són un repte, però m’encanta!).
Quina relació tens amb la discapacitat?
Durant tota la meva educació primària i secundària vaig tenir un company cec, en cadira de rodes. Això em va ajudar molt per empatitzar amb les persones que tenen alguna discapacitat. He tingut amics sords, coneguts hemiplègics i estic molt interessat a aprendre més per millorar com a persona. Crec que ens perdem de molt, tenint en compte que si no estem acostumats a tenir algú en el nostre entorn amb discapacitat, moltes coses es perden en el camí. Perdem per no poder comunicar-nos i perdem el valor de l’empatia.
Creus que la cuina pot ser una bona forma d’integració per a les persones amb discapacitat?
Sí. Pot ajudar a millorar l’autonomia i l’autoestima d’una persona, sempre que hi hagi un acompanyament respectuós i real per part dels companys de treball.
Alguna vegada t’han demanat de modificar la teva manera de ser en la teva feina o en la televisió?
No. I si alguna vegada algú va intuir que podia demanar-me alguna cosa així, s’haurà topat contra un mur. No seria jo si canviés la meva forma de ser o actuar. És més important portar-me bé amb mi que amb ningú, així que vull ser fidel a mi mateix.
