La fundació AMPANS, arrelada a la comarca del Bages, és una entitat històrica a Catalunya que treballa dia a dia amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual del territori. Des del seu naixement el 1965, la fundació treballa amb la voluntat de generar oportunitats pel col·lectiu, acompanyant a més de 2.000 persones i a les seves famílies, en serveis d’escola, formació, inserció laboral, atenció diürna, ocupació terapèutica, acolliment residencial i tutela.
Un dels grans reptes que afronta dia a dia l’entitat és la de promoure i afavorir el model centrat en la persona, amb la voluntat de donar el suport més adequat a cada persona segons les seves necessitats particulars i fomentar al màxim la seva autonomia. És per aquest motiu que els serveis d’habitatge que promou AMPANS busquen, cada vegada més, reinventar-se en models més personalitzats i adequats a cada unitat de convivència, per garantir una qualitat de vida més digna.
D’aquesta voluntat neix el projecte de la residència i escola “Els companys” a Sant Fruitós de Bages. En parlem amb la Janeta Camps, directora del servei de llars-residència i de les residències per a infants i adolescents d’AMPANS, i l’Alba Cortina, directora de l’escola Jeroni de Moragas, de la fundació.
A quina necessitat concreta respon l’obertura de “Els companys”?
J.C. L’equipament de Sant Fruitós parteix d’una llarga trajectòria dins de l’entitat treballant amb infants i adolescents des de fa més de 12 anys amb necessitats de suport generalitzades i complexes. No hi ha serveis específics per atendre aquest perfil d’infants i joves que contemplin la llar i l’escola. El projecte acull nens i adolescents entre 12 i 18 anys en situació de discapacitat intel·lectual, trastorn de la conducta greu i autisme.
A AMPANS entenem que les persones tenen necessitats diverses i, per això, busquem desenvolupar un ventall d’alternatives residencials que s’adaptin a les seves necessitats. Hem dissenyat un edifici que facilita la intervenció, amb espais segurs i adaptats, i alhora càlids i confortables, pensats per a afavorir el benestar dels infants i adolescents que hi viuen. Es tracta d’una planta baixa sense barreres arquitectòniques, distribuïda en unitats de convivència i entorns individualitzats. Això facilita l’atenció personalitzada, la comunicació, la relació i l’harmonia del conjunt de l’equipament.
A.C. L’edifici contempla una escola amb 6 aules per als adolescents i joves residents i per altres alumnes de la comarca. La visió d’unificar aquests dos serveis, escola i llar, en un mateix equipament és clau a l’hora d’afavorir el desenvolupament d’aquests joves i adolescents, amb un enfocament integral en què, tant els aprenentatges com tots els aspectes de rehabilitació de la conducta, es donen durant tot el dia de forma contínua.
L’equipament facilita la transició de la llar a l’escola que, per aquests adolescents i joves, és un moment crític en moltes ocasions.
Com és el dia a dia d’aquests adolescents i joves?
J.C. El dia a dia és el de qualsevol nen o nena. Llevar-se pel matí, anar a l’escola, fer activitats… Però, això que pot semblar fàcil, amb aquest perfil de nens i adolescents es pot complicar en qualsevol moment i, per això, és molt important que rebin els suports que necessiten i amb els temps que necessiten, que en cada cas són diferents. Alhora, procurem sumar dia a dia aprenentatges per tal que cada un d’ells, al seu ritme, pugui anar avançant i ser cada vegada més autònoms.
A.C. Per aquest motiu, el mestre també intervé dins la llar, procurant oferir una atenció integral. El mestre participa en el procés d’acollida matinal i, d’aquesta manera, l’alumne manté les diferents figures presents, i va transitant en un món segur. Sense l’escola al costat de casa, aquests nens i nenes començaven el dia amb molts impactes de l’entorn que dificultaven i obstaculitzaven la seva calma com, per exemple, haver d’agafar un autobús, vestir-se amb presses o trobar-se amb moltes persones diferents en un temps reduït. Ara, amb aquest procediment, poden llevar-se amb calma i adaptar-se a la situació. Es tracta que el nen tingui tot el que necessita per facilitar la seva entrada a l’escola i en cas que no s’aconsegueixi, intentem que l’ensenyament arribi a la llar.
Treballem amb la metodologia TEACCH que està adreçada a persones amb trastorn de l’espectre autista, amb un aprenentatge basat en les rutines i la seqüenciació. Cada alumne té una planificació d’aprenentatge individualitzada en la que es treballa a través d’activitats acadèmiques, activitats de creixement personal, activitats d’autoregulació de la conducta i activitats de l’àmbit comunitari, on hi entren tant les de cura personal, com les relacionades amb els altres.
L’esperit d’AMPANS, però, busca promoure sempre la relació amb l’entorn i la comunitat. Com ho treballeu amb aquestes persones?
J.C. No és fàcil ja que són adolescents amb moltes dificultats adaptatives, els costa entendre les normes i els límits que imposa la societat, les emocions tant d’un mateix com dels altres… per a nosaltres és molt important el treball comunitari i, per això, intentem sempre que és possible promoure el màxim d’interaccions amb l’entorn, utilitzant tots els recursos que tenim a l’abast, com ara passejar pel poble, fer la compra local per conèixer-nos i relacionar-nos, o participar en les activitats del municipi.
A banda, també impulsem projectes com el voluntariat o el pla d’activitats de lleure del cap de setmana, que també afavoreixen aquesta interacció social i comunitària.
A.C. També des de l’escola impulsem activitats i projectes per fomentar la seva inclusió i participació. Per ara, l’institut del poble ja ens ha facilitat l’oportunitat de formar part del seu programa d’Aprenentatge i Servei que dona la possibilitat a alumnes de 3r i 4t d’ESO a participar en activitats a la nostra escola i relacionar-se amb els nostres alumnes. També amb la primària estem plantejant activitats i formes de col·laboració per fer projectes conjunts que ens permetin compartir estones.
D’altra banda, l’Ajuntament ens ha convidat a participar de ple dret al Consell Escolar, fet que ens dona molta visibilitat; formem part de la xarxa educativa, anem a les reunions i compartim recursos i projectes per buscar sinergies.
I com us ha acollit Sant Fruitós?
J.C. L’acollida del poble, tant dels seus veïns com del mateix Ajuntament, ha estat magnífica. En aquest sentit, per nosaltres és important generar confiança, donar-nos a conèixer i sensibilitzar l’entorn per afavorir la inclusió. Per exemple, en tractar-se d’un projecte per a adolescents i joves, vam decidir començar apropant-nos a les escoles del poble. Vam fer un conte explicant el projecte, que vam portar a les escoles de Sant Fruitós de Bages i van ser aquests els que varen decidir el nom “Els companys” pel nostre equipament.
Alhora, intentem que els projectes tinguin un impacte i un valor positiu pel propi municipi al que ens volem arrelar, amb la contractació de personal, proveïdors, serveis comunitaris… No volem ser una càrrega, sinó sumar i aportar valor al territori.
I un cop posat en marxa aquest projecte… quins objectius us marqueu pel seu bon desenvolupament?
A.C. Acabar de consolidar la integració de les dues estructures i, sobretot, dels dos equips. És de vital importància remar tots cap a la mateixa direcció. Fer un treball conjunt d’intervenció en temes de conducta, aplicant plans consensuats entre residència i escola, és la clau per regular-la.
L’ objectiu també és fer cada vegada més vida comunitària, amb les escoles i dins del poble.
J.C. El principal objectiu és poder acompanyar aquests adolescents i joves en el seu desenvolupament, millorant processos d’autonomia i habilitació de la conducta, i vetllar per la seva qualitat de vida. Per tant, voldríem que aquest recurs esdevingués un espai de prevenció i facilitador per evitar que apareguin o empitjorin situacions de conducta. Aquest seria el gran èxit.
I les famílies… què suposa per uns pares que els seus fills puguin estar en un equipament com aquest?
J.C. Pels pares suposa tranquil·litat i un suport indispensable. Aquests joves i adolescents tenen per fi l’espai adequat per a ells, on estan segurs i poden créixer i desenvolupar-se amb els suports necessaris . Alguns pares, fins i tot, s’han emocionat al veure l’espai, perquè és acollidor i alhora respon a les necessitats reals dels seus fills. Els pares i les famílies són una part fonamental per procés de creixement de qualsevol adolescent i per tant treballem molt estretament amb ells. A més, la relació amb el seu fill o filla fa un pas endavant molt important en qualitat.
Com encaixaria un projecte com “Els companys” en el desplegament del decret d’educació inclusiva?
A.C. Aquest projecte és justament una mostra de cap a on hem d’anar. Cal que les escoles d’educació especial esdevinguin centres proveïdors de recursos a l’escola ordinària per promoure la inclusió de tot l’alumnat. Cal disposar també de recursos altament especialitzats per atendre els infants i adolescents amb necessitats més complexes i generalitzades. I, en aquests casos, potenciar la inclusió d’una altra manera, promovent les experiències comunitàries i a través de projectes d’inclusió que treballin la interacció social. Però, en definitiva, per tal que el desplegament d’educació inclusiva funcioni, cal transformar pràcticament per complet tot sistema educatiu.
Per on comencem?
A.C. Des dels centres d’educació especial s’ha fet una funció social i de substitució que ha permès crear un bagatge d’expertesa i coneixement que ens fa molt útils en el procés d’inclusió educativa i transformació dels centres d’educació. El mateix que estem fent als centres d’educació especial ho podem fer als centres ordinaris; els infants i joves amb necessitats educatives especials han de gaudir de l’escola amb tots els alumnes; i els suports s’han de prestar a les mateixes escoles quan, què i com els alumnes ho necessitin.
Caldria també que els futurs docents rebin formació específica i coneguin els plans de suport educatiu adreçats als infants i joves, així com més coneixement sobre estratègies metodològiques que faciliten una educació més individualitzada, i la gestió d’aprenentatges multinivell dins la mateixa aula i l’aplicació del Disseny Universal de l’Aprenentatge.
Aquest seria un bon inici per fer mirades més inclusives i equitatives, per una escola per a tot l’alumnat.
