L’Abadia de Montserrat, escenari de les jornades internacionals “Vides Dignes, una qüestió de Drets Humans“, ha estat el punt de trobada per reflexionar sobre la transformació dels sistemes de suport i atenció a les persones amb discapacitat. L’esdeveniment, organitzat per Support-Girona, ha generat conclusions que ressonen en l’àmbit social i institucional, amb administracions i entitats que valoren les propostes sorgides.
Els dies 13 i 14 de març, experts internacionals, professionals de la salut, del sector social i de la justícia, així com persones amb experiència viscuda, han debatut sobre la necessitat de garantir una atenció basada en la dignitat i els drets humans. Josep Maria Solé, director de Support-Girona, ha insistit en la importància de convertir la “realitat legal en realitat viscuda”.
La substitució de la voluntat: una pràctica injustificable
Un dels debats centrals de les jornades ha estat la necessitat de superar els models de tutela i sobreprotecció que limiten l’autonomia de les persones amb discapacitat. Facundo Chávez, advocat especialitzat en drets humans de Nacions Unides, ha afirmat que “el dret a decidir inclou el dret al risc” i ha subratllat que la substitució de la voluntat “mai pot ser justificable”.
Tot i els avenços normatius, encara persisteixen pràctiques coercitives i la institucionalització. Josep Maria Solé ha denunciat que “la llei no és suficient si no hi ha una voluntat real de transformar el sistema”. També ha recordat que la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) és “el tractat més ratificat del món, però encara hi ha una realitat tossuda que no reconeix aquests drets”.
Sense inversió ni voluntat política, la desinstitucionalització es queda en discurs
El debat sobre la capacitat jurídica i l’autonomia de les persones amb problemes de salut mental ha posat de manifest els reptes per garantir una vida independent. Claudi Camps, director de Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària, ha explicat que a les comarques gironines es va tancar la llarga estada psiquiàtrica fa més de 20 anys. No obstant això, ha advertit que “sense incentius polítics, la desinstitucionalització no serà una realitat”. També ha assenyalat la necessitat de formar els professionals en models comunitaris “i no exclusivament biomèdics”.
Per la seva banda, Cecilia Gómez-Salvago, catedràtica en Dret Civil, ha destacat que la reforma de la Llei 8/2021 ha de garantir que la voluntat de la persona sigui l’eix del sistema jurídic per “evitar la tutela automàtica”. Tina Minkowitz, advocada i activista pels drets humans, ha defensat l’abolició total de les mesures involuntàries, denunciant que “qualsevol forma de coerció és una flagrant vulneració dels drets humans”.
Pressupostos personals per garantir el dret a decidir com viure
En l’àmbit català, Antoni Galiano, director general d’Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat de Catalunya, ha admès que el sistema actual està massa orientat a la dependència. Ha anunciat que es treballa en una reforma estructurada en tres línies: eliminar serveis obsolets, adaptar els existents i introduir suports personalitzats. Així mateix, ha fet públic el compromís de la Generalitat per incorporar els pressupostos personals a la cartera de serveis socials, una reivindicació històrica de Support-Girona.
Victoria Monell, presidenta de l’Associació Encaix, ha reclamat que les mesures de suport judicials reflecteixin “fidelment la voluntat de la persona”. Al seu torn, Thomas Bignal, secretari general de l’EASPD, ha insistit en la importància de professionalitzar els serveis socials i aprofitar els fons europeus per millorar les condicions laborals.
La veu de les persones: clau en la transformació del model d’atenció
Les persones expertes per experiència han estat protagonistes del debat. Xavier Benzal, historiador i treballador de la Fundació Drissa, ha destacat el valor del suport entre iguals com una eina transformadora. Xavier Orno, activista, ha defensat el dret de les persones a decidir abans que l’administració ho faci per elles, mentre que Stephanie Wooley, de la Xarxa Europea d’Usuaris i Supervivents de la Psiquiatria, ha denunciat que “les necessitats de les persones amb discapacitat psicosocial sovint no són reconegudes per culpa de l’estigma”.
Sense voluntat política, la llei és paper mullat
A la cloenda, Josep Maria Solé ha remarcat que, malgrat els marcs legals, encara es vulneren drets fonamentals. Ha afirmat que “la llei no és suficient sense una aplicació efectiva ni conseqüències reals davant els incompliments”. També ha alertat sobre la precarització dels serveis i ha exigit “una reestructuració profunda del sistema i el seu finançament”.
Finalment, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha anunciat que es modificarà la legislació catalana des de 1980 per adaptar-la a un llenguatge inclusiu i respectuós. Ha destacat que “les paraules construeixen la mirada social, i la terminologia pot discriminar”. Ha tancat l’acte reconeixent la tasca de Support-Girona, qualificant-la de “punt de llum imprescindible per construir una societat més justa”.
