El proppassat mes de març va ser publicada la Llei d’Eutanàsia. Malgrat que deixa clar que “No és aplicable …en els casos en què el metge responsable certifiqui que no està en el ple ús de les seves facultats ni pot prestar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient per efectuar la sol·licitud“. Darrerament hem assistit a un augment de suïcidis que podien haver-se evitat si els psiquiatres que ateninen a aquestes persones haguessin seguit un protocol diferent, similar al que s’exigirà per donar el vist-i-plau a l’eutanàsia.
Les famílies fa temps que reclamen que en el cas de certes patologies mentals hauria de tenir-se en compte i no deixar que puguin decidir sobre si mateixos. Amb la nova llei que desterra la incapacitació legal, com es protegiran les persones de si mateixes? La llei d’Eutanàsia xoca directament amb la nova llei que anula la incapacitació legal, o sigui que jurídicament, què prevaldrà? El desig de morir -directa o indirectament deixant medicació, consum tòxics, etc- d’una persona amb trastorn mental o el raonament mèdic/psiquiàtric que veu que malgrat no tenir una malaltia física/orgànica, el seu cervell li mana infligir-se dolor fins la mort?
De moment està guanyant el dret a morir per desatenció psiquiàtrica o com dic en el títol l’eutanàsia psiquiatrica.
