La vellesa és una etapa de la vida a la qual tots arrivem irremeiablement. No obstant, però, a les persones amb la síndrome de Down i en situació de discapacitat intel·lectual fer-se gran els comporta més riscos que a la resta de la població. En aquest context, Dincat va difondre el passat 1 d’octubre una webinar per presentar l’informe “Envelliment i discapacitat: reptes orientacions i propostes”. Maria Carbó Carrreté per la Universitat de Barcelona i Maria Pallissera Díaz per la Universitat de Girona en són les autores.
El treball pretén donar visibilitat a la realitat que viuen les persones en situació de discapacitat un cop assoleixen la maduresa vital i com els afecta. Ambdues van compartir amb els assistents virtuals a la reunió telemàtica les conclusions dels seu estudis acompanyats d’uns gràfics explicatius.
Tres pilars argumentals clau
L’informe elaborat per Carbó Carreté i Pallissera Díaz se sustenten en tres pilars argumentals clau:
- Identificar la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual que es troben en l’etapa d’envelliment a partir de les publicacions científiques tant a nivell internacional (sobre tot en anglès) com el nostre contingut.
- Identificar i classificar d’acord amb la recerca prèvia, bones pràctiques pel que fa els sistemes de suport a diferents nivells: polítiques socials organitzacions i pràctiques de suport.
- Definir un catàleg de pautes, propostes a desenvolupar a Catalunya a nivell macro (polítiques), meso (organitzacions) i micro (pràctiques de suport) a partir dels objectius anteriors.
Factors vitals
El document també posa èmfasi en diferents en diversos aspectes relatius a la qualitat de vida de les persones en situació de discapacitat intel·lectual. Entre aquestes es troben les necessitats de salut. Cal tenir en compte que la població amb la síndrome de Down no només estan condicionades no només a nivell psíquic (l’Alzheimer es pot manifestar en la quarantena d’edat) sinó també físic. El restrenyiment o l’obesitat (mòrbida en alguns casos) són trets característics entre el col·lectiu, el qual no té accés a medicaments o a tractaments específics (la pandèmia per la Covid-19 va accentuar aquesta desigualtat).
Moltes persones amb discapacitat intel·lectual arriben a un punt en què ja no poden desenvolupar les tasques inherents al seu lloc de treball a causa d’un deteriorament cognitiu
Un altre punt a destacar té a veure amb l’impacte en la vida laboral. Moltes persones amb discapacitat intel·lectual arriben a un punt en què ja no poden desenvolupar les tasques inherents al seu lloc de treball a causa d’un deteriorament cognitiu es veuen forçades a una jubilació anticipada.
Pel que respecta als models d’habitatge, la població amb discapacitat intel·lectual tenen dues opcions: viure en un habitatge assistit per una persona de suport o ingressar en una residència geriàtrica. En qualsevol cas, aquest individus es troben en una clara situació d’indefensió.
L’informe va servir per posar de manifest que envelliment i discapacitat intel·lectual formen una combinació de risc. Però també ha de servir per dignificar la qualitat de vida de les persones que han de conviure amb aquest dos condicionants vitals.
Autor: Jordi Riu, cap de redacció d’Èxit21
