
Una vintena d’entitats dels àmbits dels drets humans, l’antiracisme i la salut mental han presentat al·legacions al reglament que vol aprovar l’Ajuntament de Barcelona per regular l’ús dels Dispositius Conductors d’Energia (DCE), coneguts com a pistoles elèctriques o Taser, per part de la Guàrdia Urbana.
L’acció ha coincidit amb l’últim dia del termini per registrar les al·legacions i ha inclòs una roda de premsa davant el consistori, així com una acció simbòlica en què s’ha escenificat el lliurament dels documents. Hi han participat representants de diverses entitats com Irene Urango, d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans; Júlia Pérez, d’Amnistia Internacional Catalunya; Ivan Cano Prieto, de Salut Mental Catalunya; i Kaire Ba, de Sos Racisme Catalunya.
Les entitats alerten que els DCE són armes potencialment letals, amb riscos greus per a la salut física i mental, i que el reglament municipal no incorpora les garanties mínimes que estableixen els estàndards internacionals de drets humans.
A més, denuncien que no s’ha dut a terme cap avaluació independent prèvia, ni s’ha obert un procés participatiu amb la societat civil.
Des de Salut Mental Catalunya, s’ha posat l’accent en la contradicció que suposa regular eines policials que poden tenir conseqüències greus per a persones amb patiment psicològic. “Denunciem la contradicció que suposa, des de l’àmbit de l’administració local, impulsar un pla de salut mental mentre es manté una política que acompanya la salut amb violència i prejudicis”, ha afirmat Ivan Cano, responsable d’Incidència i Drets de l’entitat.
“Reivindiquem serveis i recursos reals per a la salut mental, i recordem que l’ús de la Taser està completament contraindicat en aquests contextos; Barcelona, pionera amb el seu pla de salut mental, ha de continuar sent un referent”, ha afegit Cano.
Les organitzacions socials reclamen que qualsevol normativa sobre l’ús de la força policial ha d’ajustar-se als estàndards internacionals i protegir especialment els col·lectius més vulnerables. Aquesta acció col·lectiva vol recordar al consistori la seva responsabilitat en la defensa dels drets humans i en la protecció de la ciutadania.