Els treballadors que adquireixin una discapacitat sobrevinguda que sigui causant d’una situació d’incapacitat permanent disposaran d’un mes des del moment que se’ls reconegui oficialment aquesta situació per informar la seva empresa de si volen romandre a la companyia, per adaptar el lloc de treball, canvi a un altre o procedir a l’extinció del contracte. Per part seva, l’empresa comptarà des de llavors de tres mesos per respondre.
Aquest és un dels aspectes que recull l’avantprojecte de llei que modifica l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors, que permetrà eliminar com a causa automàtica d’extinció de la relació laboral el reconeixement de la Incapacitat Permanent d’un empleat.
El text va ser aprovat a finals de maig al Consell de Ministres i es troba, fins al 12 de juny, en fase de consulta pública, a fi que la societat civil pugui fer al·legacions per esmenar el text de la norma.
L’avantprojecte, impulsat pels Ministeris de Treball i de Drets Socials, és fruit d’un acord entre el Govern i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), que fa anys que plantejava aquesta reivindicació.
Només per mort
La llei és concisa i compta amb un article, una disposició addicional i quatre disposicions finals. En primer lloc, modifica l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors, eliminant la referència a l’extinció automàtica per “gran invalidesa o incapacitat permanent total o absoluta del treballador”, deixant només l’extinció per “mort de la persona treballadora” . Actualment apareixen les dues opcions a l’articulat de l’Estatut.
La norma també recull que «l’empresa no podrà extingir el contracte de treball» per incapacitat permanent o gran invalidesa quan l’empleat «manifesti la voluntat de continuar a l’empresa i sol·liciti que es faci l’adaptació raonable, necessària i adequada, en el seu lloc» de treball que li permeti continuar exercint-lo o, quan això no sigui possible per constituir una càrrega excessiva per a l’empresa, el canvi a un altre lloc de treball vacant i disponible, d’acord amb el perfil professional i compatible amb la nova situació”.
Per determinar si la càrrega és “excessiva” per a l’empresa, l’avantprojecte assenyala que “es tindrà en compte si es pot pal·liar en grau suficient mitjançant mesures, ajudes o subvencions públiques per a persones amb discapacitat, així com els costos que impliqui l’adaptació, en relació amb el salari mitjà, la mida i el volum de negocis de l’empresa”.
La persona treballadora comptarà amb un termini d’un mes des del reconeixement de la incapacitat permanent per manifestar la voluntat de continuar a l’empresa. Per part seva, l’empresa comptarà amb el termini màxim de tres mesos, des de la data en què la persona treballadora comuniqui a aquesta la seva intenció de romandre a l’empresa, per adaptar el lloc de treball, el canvi a un altre o procedir a l’extinció quan s’acreditin les circumstàncies previstes a l’apartat anterior.
Compatibilitat
D’altra banda, el Govern es compromet a la llei a presentar una proposta de modificació de la normativa en matèria de Seguretat Social sobre incapacitat permanent i la seva compatibilitat amb el treball, a fi que aquesta s’ampliï. I per això, es dóna un termini de sis mesos per plantejar aquesta proposta al si del diàleg social.
En un altre ordre de coses, l’avantprojecte destaca que aquelles referències al text refós de la Llei General de la Seguretat Social relatives a la “gran invalidesa” passaran a denominar-se “complement d’assistència de tercera persona”. De la mateixa manera, les referències a la “invalidesa no contributiva” se substitueixen per “incapacitat no contributiva”.
La llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), encara que el Consell de Ministres encara l’ha d’aprovar en segona lectura per a la posterior remissió a les Corts Generals per a la seva votació per part de les forces polítiques.
