Els tractaments i ingressos involuntaris que es practiquen en salut mental van contra els drets humans

El documental ‘Momo: el vol del núvol’ de la directora i guionista Tati Finchi, ha format part aquest matí de l’acte de presentació per part de la Confederació Salut Mental España de l’informe “Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental”.

Aquest curt de mitja hora de duració conté les històries de vida, la convivència amb un trastorn mental i el pas per unitats psiquiàtriques de Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya, i Contxi García de Marina, sòcia de l’Associació Salut Mental Pallars.

El documental deixa al descobert les carències de l’atenció sociosanitària en salut mental i el “tracte vexatori i salvatge” que es rep en llocs on se suposa que les persones van a cuidar-les i curar-se.

Després del visionat del documental, Torrentallé i García de Marina, juntament amb Francisco Rubio Chuan, vocal de la Junta Directiva de la Federació Salut Mental Catalunya i representant del Comitè Pro Salut Mental A Primera Persona de la Confederació, van protagonitzar la tercera i última taula de la jornada, en què van relatar la seva experiència amb la salut mental, i van deixar constància de l’atenció sociosanitària i les vulneracions de drets sofertes.

Per a Mercè Torrentallé, cal fer un exercici de visibilització, però també de sensibilització i informació a la societat, perquè “a l’imaginari col·lectiu, la imatge d’una persona lligada és un home fort i violent; i això no és veritat. Jo estava volant i no volia baixar i em van lligar per això i em van tenir dos dies lligada”.

Així mateix, va explicar que la contenció física va acompanyada de la química, que té com a conseqüència que “et laxen. Ets al llit, amb bolquers, si ets dona, moltes vegades et ve la menstruació. No pots demanar ajuda perquè estàs lligada i no arribes al timbre”. La Mercè va aprofitar el fòrum per denunciar que també es practiquen contencions a menors, “infants de 12 o 13 anys, i moltes vegades no estan acompanyats pels seus pares o mares”.

Contxi García de Marina coincideix amb la seva companya i relata com li van practicar contencions per “xorrades”. La primera vegada, “estava a la sala de fumadors, fumant i fent mots encreuats. Em vaig posar nerviosa perquè no em sortien i vaig tirar la revista a terra. Un infermer va trucar a tres més, que em van ficar en una habitació, em van lligar i em van tenir dos dies lligada”.

Francisco Rubio va qualificar, en to sarcàstic, aquest sistema terapèutic com a “vell” i va denunciar que “no són incidències, sinó pràctiques habituals a tot el territori espanyol, tant en psiquiàtrics com en geriàtrics. Per això em vaig fer activista, per denunciar aquesta situació”.

Per a aquestes tres persones, la sobremedicació és un altre dels abusos que pateixen quan estan ingressades, amb l’objectiu de “mantenir-nos com a xaiets”, conclou Contxi.

Un informe que qüestiona l’atenció sociosanitària en salut mental

L’informe’ ‘Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental’ parteix d’una anàlisi de la legislació vigent a Espanya en matèria d’atenció sociosanitària a la salut mental, i a partir d’aquí constata que encara es duen a terme algunes pràctiques, com ara els ingressos i els tractaments involuntaris, que estan enfrontades a l’enfocament dels drets humans i violen els preceptes recollits a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Espanya va signar el 2008 aquesta convenció, que té caràcter vinculant per a tots els estats signants.

Així, l’objectiu primordial d’aquest informe, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, és promoure que s’eliminin els automatismes quant al tractament i l’abordatge de la salut mental, de manera que les persones puguin decidir com volen ser tractades a un entorn sanitari, d’atenció i cura, i que comptin amb les vies oportunes per fer-ho.

En aquesta línia, l’informe també planteja una sèrie de mesures transitòries que es poden posar en pràctica fins que Espanya adapti completament el seu ordenament jurídic a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

L’acte, presentat pel periodista de la Cadena Ser, José Luis Sastre, va comptar amb el finançament del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i la Fundació ONCE. A l’obertura van intervenir el president de CERMI, Luis Cayo, Jesús Martín Blanco, director general de Drets de les Persones amb Discapacitat, i José Luis Martínez Donoso, director general de Fundació ONCE.