El documental ‘Momo: el vol del núvol’ de la directora i guionista Tati Finchi, ha format part aquest matí de l’acte de presentació per part de la Confederació Salut Mental España de l’informe “Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental”.
Aquest curt de mitja hora de duració conté les històries de vida, la convivència amb un trastorn mental i el pas per unitats psiquiàtriques de Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya, i Contxi García de Marina, sòcia de l’Associació Salut Mental Pallars.
El documental deixa al descobert les carències de l’atenció sociosanitària en salut mental i el “tracte vexatori i salvatge” que es rep en llocs on se suposa que les persones van a cuidar-les i curar-se.
Després del visionat del documental, Torrentallé i García de Marina, juntament amb Francisco Rubio Chuan, vocal de la Junta Directiva de la Federació Salut Mental Catalunya i representant del Comitè Pro Salut Mental A Primera Persona de la Confederació, van protagonitzar la tercera i última taula de la jornada, en què van relatar la seva experiència amb la salut mental, i van deixar constància de l’atenció sociosanitària i les vulneracions de drets sofertes.
Per a Mercè Torrentallé, cal fer un exercici de visibilització, però també de sensibilització i informació a la societat, perquè “a l’imaginari col·lectiu, la imatge d’una persona lligada és un home fort i violent; i això no és veritat. Jo estava volant i no volia baixar i em van lligar per això i em van tenir dos dies lligada”.
Així mateix, va explicar que la contenció física va acompanyada de la química, que té com a conseqüència que “et laxen. Ets al llit, amb bolquers, si ets dona, moltes vegades et ve la menstruació. No pots demanar ajuda perquè estàs lligada i no arribes al timbre”. La Mercè va aprofitar el fòrum per denunciar que també es practiquen contencions a menors, “infants de 12 o 13 anys, i moltes vegades no estan acompanyats pels seus pares o mares”.
Contxi García de Marina coincideix amb la seva companya i relata com li van practicar contencions per “xorrades”. La primera vegada, “estava a la sala de fumadors, fumant i fent mots encreuats. Em vaig posar nerviosa perquè no em sortien i vaig tirar la revista a terra. Un infermer va trucar a tres més, que em van ficar en una habitació, em van lligar i em van tenir dos dies lligada”.
Francisco Rubio va qualificar, en to sarcàstic, aquest sistema terapèutic com a “vell” i va denunciar que “no són incidències, sinó pràctiques habituals a tot el territori espanyol, tant en psiquiàtrics com en geriàtrics. Per això em vaig fer activista, per denunciar aquesta situació”.
Per a aquestes tres persones, la sobremedicació és un altre dels abusos que pateixen quan estan ingressades, amb l’objectiu de “mantenir-nos com a xaiets”, conclou Contxi.
Un informe que qüestiona l’atenció sociosanitària en salut mental
L’informe’ ‘Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental’ parteix d’una anàlisi de la legislació vigent a Espanya en matèria d’atenció sociosanitària a la salut mental, i a partir d’aquí constata que encara es duen a terme algunes pràctiques, com ara els ingressos i els tractaments involuntaris, que estan enfrontades a l’enfocament dels drets humans i violen els preceptes recollits a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Espanya va signar el 2008 aquesta convenció, que té caràcter vinculant per a tots els estats signants.
Així, l’objectiu primordial d’aquest informe, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, és promoure que s’eliminin els automatismes quant al tractament i l’abordatge de la salut mental, de manera que les persones puguin decidir com volen ser tractades a un entorn sanitari, d’atenció i cura, i que comptin amb les vies oportunes per fer-ho.
En aquesta línia, l’informe també planteja una sèrie de mesures transitòries que es poden posar en pràctica fins que Espanya adapti completament el seu ordenament jurídic a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
L’acte, presentat pel periodista de la Cadena Ser, José Luis Sastre, va comptar amb el finançament del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i la Fundació ONCE. A l’obertura van intervenir el president de CERMI, Luis Cayo, Jesús Martín Blanco, director general de Drets de les Persones amb Discapacitat, i José Luis Martínez Donoso, director general de Fundació ONCE.
No dubto que hagin hagut abusos a molts centres d’internament. El tema també a plantejar és: quin protocol es pot implementar a una persona que s’autoagredeix o és agressiva i violenta en un determinat moment, quin tipus de contenció cal aplicar, perque denunciar el que està malament ho trobo be, però cal donar també alternatives per aquests casos més extrems. No hi ha tants ingressos involuntaris com sembla reflectir l’article. Les families en casos complexes no tenen ni veu ni vot, quan son majors d’edat. Com molt en cas de denunciar agressions i avisar al 061 o 112 es tradueix en un ingrès d’unes hores amb diazepan i retorn a casa amb la promesa de “no tornar a fer” cosa irrisòria. Falten equips guia per majors de 25 anys. Sort tenim dels grups d’ajuda mutua -GAM- per les families, on compartim experiències i ens ajudem per no trastocar-nos també davant la passivitat de l’adminstració i les lleis que no contemplen excepcions.