L’accés a la cultura per a tothom torna a situar-se al centre del debat escènic amb l’estrena de Perfectament imperfecta al Teatre Tantarantana. L’obra, una dramèdia de 75 minuts dirigida per Laura Domènech Vila i basada en la novel·la de Carla Gracia Mercadé, es representa a laSala Àtic 22 fins al 31 de maig de 2026. L’aposta més inclusiva de la producció tindrà lloc el dissabte 30 de maig a les 20:00 h, moment en què s’ha programat una funció especial adaptada per garantir que les persones amb múltiples capacitats puguin gaudir de l’espectacle en igualtat de condicions. Durant aquesta jornada, les localitats de la sala seran sense numerar. Les entrades es poden comprar a través d’aquest enllaç.
Per a aquesta sessió inclusiva, l’organització ha dissenyat un paquet integral de mesures tècniques i de suport. L’espectacle disposarà d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual, que a més podran fer una visita tàctil prèvia a l’escenari a les 19:30 h per familiaritzar-se amb l’espai i l’escenografia. De cara al públic amb dificultats auditives, la funció incorporarà interpretació en llengua de signes, sobretitulació, sistema de bucle magnètic i so amplificat. Tot i aquest desplegament tècnic, des del teatre s’ha emès un advertiment pràctic important: la Sala Àtic 22 no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, ja que l’entrada es realitza exclusivament per escales i l’edifici no disposa d’ascensor.
Un relat que neix de la mateixa vivència de la discapacitat
L’enfocament accessible d’aquesta sessió lliga estretament amb la temàtica i l’origen de la mateixa història. L’obra narra el viatge de la Rut, una professora universitària amb una vida aparentment modèlica que s’ensorra quan al seu fill de 8 anys li diagnostiquen TEA i comença a patir episodis de psicosi. Aquest daltabaix, sumat al casament esperpèntic de la seva mare malalta terminal a l’Ametlla de Mar, es converteix en un procés d’alliberament personal on la protagonista aprèn a pair la realitat del seu fill, desmuntar el seu matrimoni i acceptar la seva pròpia imperfecció. L’obra conté un avís per al públic per la inclusió d’una escena que descriu una situació de violència sexual.
El text sorgeix de l’experiència íntima de la mateixa autora, Carla Gracia, qui detalla a les notes d’autoria el dolorós laberint burocràtic que viuen les famílies en rebre la Targeta Acreditativa de la Discapacitat de la Generalitat de Catalunya: “En una hi diu que el Gael té una discapacitat de gairebé el 50% (un 49% i no un 50% perquè així l’estat s’estalvia una pensió) i una dependència del 69% […] Són només nombres […] Però aquests nombres són una representació del que suposa acompanyar el Gael en el dia a dia i de l’angoixa que té a dins”.
Divulgació i debat social
Més enllà de la funció adaptada del 30 de maig, l’espectacle ha buscat teixir vincles amb el teixit associatiu i cultural a través de col·loquis postfunció. El passat dissabte 16 de maig, l’equip de l’obra (la directora Laura Domènech, la intèrpret Montse Rodríguez i l’autora Carla Gracia) va debatre amb Ona Yàñez i Calvet, psicòloga i referent del projecte ‘Cultura que ens connecta’ de Salut Mental Catalunya, oferint descomptes especials per als seus associats. Així mateix, aquest divendres 22 de maig es durà a terme una altra trobada amb el periodista cultural Pere Solà Gimferrer, adreçada especialment als socis d’Òmnium Cultural.
La intenció final d’aquest projecte, tal com descriu la seva creadora, és fer un crit de llibertat i deixar de demanar disculpes socials pels comportaments disruptius derivats de la condició del seu fill. Una filosofia d’acceptació de la diferència i de trencament de barreres que trobarà la seva màxima expressió pràctica dalt de l’escenari amb els sistemes d’accessibilitat del pròxim 30 de maig.
