Un informe elaborat per la Fundació ONCE revela que la presència d’infants i adolescents amb discapacitat en activitats de lleure de titularitat pública no assegura una inclusió real. La investigació, publicada sota el títol ‘Ocio accesible e inclusivo en la infancia y adolescencia con discapacidad‘, analitza l’oferta fora de l’horari escolar i de vacances a ciutats com Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Saragossa i Màlaga. Les conclusions de l’estudi assenyalen que la participació efectiva queda lluny d’estar garantida, ja que més del 50% dels participants no experimenta una veritable integració en el grup.
Situacions d’exclusió i manca d’adaptació en el desenvolupament de les activitats
El treball de recerca, basat en enquestes a famílies, professionals i grups de discussió, posa de manifest situacions directes de segregació. Concretament, en el 32% de les situacions el menor amb discapacitat romania com a observador mentre la resta del grup feia la dinàmica, i en el 27% dels casos es va recomanar a la família que l’infant abandonés l’activitat. Aquestes dades reflecteixen que la resposta davant les dificultats sovint consisteix a apartar el participant en lloc d’adaptar la proposta o reforçar els recursos.
L’accés a aquestes opcions municipals varia segons el grau de necessitat de suport. Han participat en aquestes propostes el 65% de les persones amb necessitats de suport puntual, un percentatge que cau al 34,9% en el cas de qui requereix suport intensiu. Així mateix, la participació és del 59,4% entre qui té un grau de discapacitat del 33% al 64%, mentre que baixa al 34,3% per als qui igualen o superen el 65% de discapacitat. La presència d’aquests joves arriba al màxim entre els 6 i els 11 anys i disminueix durant l’etapa adolescent.
Obstacles d’accés i el paper del personal de suport
Respecte a les barreres d’accés, les famílies identifiquen com a principals problemes la manca de places en un 24%, l’obligació que un adult de la família hi estigui present en el 18% dels casos i la denegació de la inscripció per no poder atendre el menor en un 13,8%. Tant els entorns familiars com els equips tècnics coincideixen que la manca de personal qualificat és un dels frens principals.
A l’hora de valorar les solucions, les famílies demanen places reservades (31,9%), ajuts econòmics (27,9%) i informació accessible (25,8%). Per la seva banda, els professionals destaquen la necessitat de comptar amb personal de suport (55,6%), formació específica (51,1%), ràtios reduïdes (46,7%) i disseny d’activitats inclusiu des de l’origen (42,2%).
Pel que fa als beneficis, el text remarca que la participació produeix efectes positius en el benestar emocional (56,9%), les habilitats socials (49%), l’autonomia personal i la conciliació familiar (25,5%). Per tot plegat, la Fundació ONCE demana passar d’un model reactiu a una política pública dissenyada des de l’inici per atendre la diversitat.
