Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), en col·laboració amb Granés Fundació, va presentar ahir dijous a Banyoles el “Segon informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya”. L’informe té com a objectiu sensibilitzar la societat sobre la realitat d’aquest col·lectiu i influir en les polítiques públiques per garantir els seus drets fonamentals.
La directora gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, va subratllar que l’informe vol ser una eina per conscienciar la societat sobre les persones amb discapacitat que no tenen garantits drets essencials. Masferrer va posar l’accent en el desequilibri territorial que existeix a Catalunya en la provisió de serveis de suport, fet que genera desigualtats entre les persones amb discapacitat segons la seva ubicació geogràfica. A més, va reclamar accions immediates per abordar aquesta qüestió a nivell estatal.
En la mateixa línia, Víctor Galmés, director de Dincat, va reivindicar la necessitat d’un model d’atenció centrat en la persona, que prioritzi la promoció de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat intel·lectual. Durant l’acte, també van intervenir altres figures destacades com José Carlos Eiriz, president de Dincat, i María Sánchez de Ksnet, coautora de l’informe, a més d’Helga Nuell, directora dels Serveis Territorials de Drets Socials i Inclusió a Girona.
L’informe inclou testimonis en primera persona, com el d’Irene Tohà, Marc Verdaguer i Johana Sierra, residents de la comarca, que van compartir les seves experiències sobre la necessitat d’una oferta educativa adaptada per a persones amb discapacitat intel·lectual i la manca de suport que reben les famílies.
Aquest segon estudi arriba dos anys després del primer informe i pretén oferir una visió comparada i evolutiva sobre la situació del col·lectiu. Segons les dades actuals, una de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual, una tipologia que ha crescut un 28% en els últims cinc anys. En les comarques gironines, el nombre de persones amb discapacitat intel·lectual ha augmentat de 7.821 a 9.789 des del primer informe.
Els resultats d’aquest estudi estan disponibles en un document resumit, adaptat també en lectura fàcil per facilitar-ne la comprensió per part de persones amb DID i altres amb dificultats de lectura.
Una de les dades més preocupants que s’extreu de l’informe és que només una de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual té accés al mercat laboral. També es destaca que el nombre d’usuaris dels serveis d’atenció precoç s’ha multiplicat per deu entre el 2001 i el 2023. El tema de l’habitatge és una altra preocupació clau, amb comarques com el Ripollès que tenen una mitjana de 424 dies d’espera per accedir a centres residencials, la segona xifra més alta de Catalunya. En altres comarques, com l’Alt Empordà, el temps d’espera és de 248 dies, al Gironès 97 dies, i al Pla de l’Estany 5 dies de mitjana.
L’informe, impulsat pel LabDincat, també analitza altres àmbits com l’educació, l’ocupació, la vida independent, la participació política i la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb l’objectiu d’oferir eines per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu.
