La VIII Jornada de la Xarxa de Salut Mental aborda els nous reptes d’atenció comunitària i la lluita contra l’estigma

Sota el lema “Entorns canviants, societats vulnerables”, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu va celebrar ahir la VIII Jornada de la Xarxa de Salut Mental, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, qui va inaugurar la jornada amb un discurs centrat en la necessitat de “donar visibilitat als problemes de salut mental” i combatre l’estigma social que encara persisteix. Illa va remarcar la importància de situar els drets de les persones al centre del model sanitari i social, i va subratllar la urgència de promoure un enfocament que permeti a les persones amb patologies psiquiàtriques greus viure dins de la comunitat sense necessitat d’estades hospitalàries prolongades.

En aquest context, el director gerent del Parc Sanitari, el Dr. Sebastià J. Santaeugènia, va presentar el projecte “Somrise”, una iniciativa pionera que pretén liderar la investigació i innovació en salut emocional a partir de 2025. Segons Santaeugènia, aquest projecte busca transformar la salut mental amb una forta inversió, creant un pol d’excel·lència global. El nou “Rise Center de Recerca en Salut Emocional” serà un espai dissenyat per fomentar la cocreació entre usuaris, agents tecnològics i altres sectors, amb l’objectiu d’oferir un model assistencial més integrat.

La reducció de les estades psiquiàtriques prolongades ha estat un dels temes centrals de la jornada. L’any 2019, més de 2.000 persones estaven ingressades en centres psiquiàtrics de llarga durada a Catalunya. Professionals del sector han coincidit en la necessitat d’una transició cap a un model de salut mental comunitari que redueixi aquestes estades, afavorint la recuperació dels pacients i lluitant contra l’estigma. David Juanes, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació de Salut Mental de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, va explicar que l’objectiu no és tancar llits, sinó reduir els ingressos i garantir que els pacients puguin tornar a casa amb objectius terapèutics clarament definits.

Un altre exemple d’aquesta transició ha estat l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona, que va tancar els ingressos de llarga estada l’any 2004. Cristina Gisbert, cap de servei de Rehabilitació Psiquiàtrica, va destacar la necessitat d’una hospitalització més flexible i la importància de formar el personal per fomentar una cultura de recuperació.

El repte de l’atenció a persones vulnerables, com les persones sense llar o recluses, va ser abordat per Yolanda Osorio, coordinadora del programa ESMES del Parc Sanitari, i Laura Màcia, del Pla de Serveis Penitenciaris. Ambdues van coincidir en la manca de recursos i la dificultat d’accés a l’habitatge i al treball com a obstacles per a la rehabilitació d’aquestes persones.

El Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va afirmar que la manca d’habitatge és la principal pedra angular d’aquest problema. També va insistir en la necessitat de crear equips multidisciplinaris i de fomentar una nova cultura d’acompanyament per adaptar-se a la realitat de les persones. Laura Prats, cap del Programa de Llarga Estada Psiquiàtrica, va destacar la importància de l’autonomia dels pacients i la integració del treball social i sanitari.

La jornada va acabar amb un fort èmfasi en la col·laboració entre els àmbits sanitari i social, amb l’objectiu de redissenyar serveis integrats que responguin a les necessitats reals de les persones. La Setmana de la Salut Mental continuarà amb una jornada d’experiències innovadores del sector.