Ariadna Fitó, autora del I Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha explicat en un moment de la seva intervenció a l’acte de presentació de l’informe, que una persona li havia comentat a l’entrada que feia meś de 50 anys que estava esperant aquest informe. Aquesta confessió descriu la importància de l’estudi que ara han publicat conjuntament Dincat i Granés Fundació.
L’informe s’ha presentat aquest matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, davant de més de dos-cents professionals i representants d’institucions del sector, en un acte que ha comptat amb les intervencions de Carles Campuzano, director de Dincat, Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació, Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies, i la pròpia Ariadna Fitó, autora de l’Informe.
L’informe ha nascut de la pròpia necessitat del sector de posar llum sobre la situació real de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, davant la manca d’informació, que al seu parer, hauria d’haver estat la principal interessada en impulsar un anàlisi com aquest per impulsar les polítiques públiques adequades. En aquest sentit, el sector ha demanat també a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius.
“És injustificable la manca de dades. És una qüestió que ens preocupa i que, evidencia, una vegada més, la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu. Encara més preocupant és que no existeixin dades desagregades del conjunt de discapacitats. Per poder dissenyar accions i mesures eficients i adequades que responguin a les necessitats de cadascuna de les discapacitats, que són del tot diferents entre elles, és imprescindible comptar amb xifres reals que atenguin aquesta diversitat”, ha denunciat Carles Campuzano, director de Dincat.
Per la seva banda, Laura Masferrer, directora-gerent de Granés Fundació afirma que “és imprescindible treballar sobre dades rigoroses per poder recercar i obtenir evidències a partir de les quals exigir les millors polítiques que permetin implementar els suports que les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i tota la societat necessitem cap al camí a la plena inclusió. El coneixement i la seva transferència real al projecte de vida de cada persona: això ens preocupa i ens ocupa, a Granés Fundació. Per fer-ho seguirem alineant grups i iniciatives diverses i amb perseverança, exigència i sentit acumulatiu de l’impacte.”
L’Informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com l’atenció precoç; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.
Unes dades preocupants
Una de les principals dades que recull l’informe és que actualment a Catalunya 1 de cada 100 persones té discapacitat intel·lectual, una xifra amb tendència creixent en els darrers anys i que els experts consideren que es mantindrà en el futur.
Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.
Darrere d’algunes de les dades analitzades -com el fet que només 1 de cada 5 persones amb DID en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho- s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.
“La informació facilitada al llarg d’aquest informe posa de manifest de forma clara i objectiva, d’una banda, la necessitat urgent d’avançar de manera decidida cap a l’impuls de polítiques transversals que responguin als criteris i principis de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat. D’altra banda, evidencien la importància de construir un sistema de serveis socials fort i de qualitat que s’articuli com un veritable quart pilar de l’Estat del Benestar, amb un finançament digne”, afirma Campuzano.
Com ha quedat palès a la presentació, aquest informe és només un punt de partida per situar al mapa la realitat de la discapacitat intel·lectual a Catalunya. Amb tot, Dincat i Granès Fundació esperen que serveix per combatre el desconeixement que hi ha, encara avui, entorn les persones amb discapacitat intel·lectual, així com les discriminacions i els prejudicis que impedeixen al col·lectiu exercir els seus drets.
[…] Veure l’enllaç […]