Aquest matí s’ha presentat al Parlament de Catalunya la Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació del Reial decret legislatiu 8/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
Han comparegut Luis Cayo, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (per videoconferència), i Ingrid de la Rosa, membre del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat. En un segon torn, també han aportat la seva visió Josep Maria Solé, representant de la Fundació Support; Margarida Saiz, representant de l’Espai Unitari pel dret a una vida independent i d’inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat, i José González i Isabel Mulero, coordinadors de la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya.
El president del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), Luis Cayo Pérez Bueno, ha aprofitat la seva intervenció per exigir la màxima celeritat en la tramitació de la reforma de les pensions no contributives d’incapacitat. L’objectiu és que aquesta iniciativa legislativa, impulsada des de Catalunya, sigui aprovada a Madrid amb urgència. Durant la sessió, Pérez Bueno ha alertat que el marc legal actual està desfasat i que, sense una actualització immediata, hi ha el risc que aquestes prestacions acabin integrades en sistemes de rendes mínimes, com l’Ingrés Mínim Vital, fet que provocaria una vulneració de drets per al col·lectiu.
Una reforma estructural per garantir l’autonomia
La proposta normativa, que va comptar amb l’impuls del diputat Carles Campuzano, preveu canvis substancials com la substitució del concepte “invalidesa” pel d'”incapacitat” i l’augment de les quanties econòmiques vinculant-les al Salari Mínim Interprofessional. A més, es proposa que l’accés a la pensió depengui de la capacitat econòmica individual i no de la unitat familiar, a banda de garantir l’exempció de l’IRPF. Segons el líder del Cermi, aquesta reforma és imprescindible perquè les pensions no contributives representen “una xarxa bàsica de protecció social per a milers de persones amb discapacitat que no han pogut accedir al sistema contributiu”.
En la mateixa línia, Ingrid de la Rosa, en representació del Comité Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), ha celebrat que la llei permeti passar d’un model assistencial a un sistema basat en els drets. “La reforma no es limita a millorar les prestacions econòmiques, sinó que reconeix la persona amb discapacitat com a subjecte de drets”, ha destacat De la Rosa. La representant ha posat especial èmfasi en la perspectiva de gènere per protegir les dones amb discapacitat, que pateixen trajectòries laborals més precàries, i ha demanat que les ajudes siguin compatibles amb altres instruments de suport.
Preocupació política per la suficiència econòmica
Durant el debat, els diferents grups parlamentaris han coincidit en la necessitat de dignificar unes prestacions que actualment se situen al voltant dels 7.905 euros anuals, una xifra que Pérez Bueno ha qualificat d’“absolutament insuficient”. La diputada de Junts, Mònica Padrós, ha mostrat el seu neguit per la cronificació de la pobresa, mentre que Lorena Roldán, del Partido Popular, ha advocat per flexibilitzar els requisits d’accés. Per la seva banda, Laia Estrada Castillejo (CUP) i Silvia Ríos (PSC) han refermat el compromís amb la suficiència de les rendes.
Finalment, el president del Cermi ha recordat que, tot i que autonomies com Andalusia ja complementen aquestes pensions, cal un marc estatal sòlid. “Si no es posa al dia, existeix un perill cert de desaparició d’aquestes pensions, lo que suposaria una pèrdua objectiva per a les persones amb discapacitat”, ha conclòs, instant els diputats catalans a fer que el text arribi a les corts espanyoles abans que finalitzi la legislatura actual per evitar que la proposta quedi en un calaix.
