Una persona amb ceguesa total ha aconseguit recuperar part de la seva capacitat visual després de participar en un procediment d’estimulació elèctrica de la cortesa visual. El cas ha resultat altament sorprenent, ja que la millora ha estat espontània, s’ha mantingut en el temps i s’ha manifestat de manera independent a l’implant utilitzat. El participant, que portava més de tres anys sense visió, va començar a experimentar una recuperació progressiva de la seva vista natural poc després d’iniciar el tractament experimental.
Una reacció inusual davant l’estimulació cerebral
L’investigador Eduardo Fernández Jover ha aclarit que el propòsit inicial era generar percepcions artificials mitjançant l’estimulació directa del cervell, i no pas restaurar la visió natural. No obstant això, el fet que s’hagi produït una millora mesurable suggereix la influència de factors individuals excepcionals. Per la seva banda, la neuròloga Arantxa Alfaro Sáez ha explicat que, tot i existir casos previs de recuperació en danys severs del nervi òptic, «aquests sempre se han produït en els primers mesos després de la lesió», fet que fa que aquesta recuperació, produïda anys després, sigui totalment inusual.
El mètode utilitzat va consistir en la implantació d’una matriu de 100 microelèctrodes a la cortesa visual primària, l’àrea encarregada de processar la informació que arriba dels ulls. Només dos dies després de l’operació, el pacient va informar que percebia llums i moviments. «Vam començar a gesticular-li i el pacient va ser capaç de descriure correctament la posició dels nostres braços; sabia on estàvem les persones al seu voltant», ha relatat Alfaro Sáez. El voluntari va descriure aquesta sensació com una ombra en moviment, la primera percepció visual real després de molt de temps en la foscor.
Millora de l’autonomia i noves possibilitats teràpies
L’investigador Leili Soo ha assenyalat que un entrenament visual diari d’almenys 30 minuts, sumat a la motivació del pacient, va ser determinant. Aquestes proves van confirmar que les senyals elèctriques del cervell en resposta a estímuls visuals, pràcticament absents abans de l’estudi, van anar reapareixent. Gràcies a aquesta evolució, el voluntari ha guanyat una autonomia significativa, sent capaç d’identificar formes i lletres, millorar la coordinació per agafar objectes i moure’s amb més confiança.
Aquesta troballa obre noves vies per a la rehabilitació de lesions severes en les vies visuals o altres danys cerebrals mitjançant tècniques no invasives. Tot i l’èxit, Eduardo Fernández Jover ha remarcat que aquests resultats s’han observat en un sol participant, la qual cosa indica que podrien existir característiques biològiques úniques que hagin facilitat aquest procés. Segons el propi pacient, la visió recuperada li permet «desenvolupar-se amb major seguretat en la seva vida diària».
