El sector català de la discapacitat va reclamar ahir formació obligatòria i conscienciació en matèria d’accessibilitat, tant per al personal tècnic de l’administració com per als agents de l’edificació i l’urbanisme, amb l’objectiu d’implementar correctament el Codi d’Accessibilitat. Així mateix, el col·lectiu va reclamar reduir la burocràcia i la bretxa digital que dificulten l’accés a l’administració. També es va subratllar la necessitat de reforçar la validació i la participació de les persones usuàries i de les entitats en les mesures proposades, així com augmentar els recursos destinats al seu desenvolupament. Un altre punt clau destacat és que els plans municipals es planifiquin amb temps i que l’administració compleixi i faci complir la llei.
Aquestes conclusions es van extreure ahir a Barcelona en el marc de la jornada de reflexió ‘Reptes, recomanacions i orientacions del Nou Codi d’Accessibilitat a Catalunya’*, una norma aprovada fa dos anys al Parlament de Catalunya per desenvolupar la Llei d’Accessibilitat i que està en vigor des del març de 2024. La jornada estava organitzada per COCARMI, màxim representant del col·lectiu de persones amb discapacitat a Catalunya.
En l’obertura institucional, el vicepresident primer de l’entitat, Albert Carbonell, va declarar que ‘hem de construir un país on la diversitat no sigui una excepció sinó la norma’ i va destacar que l’accessibilitat no només beneficia les persones amb discapacitat sinó al conjunt de la societat. Per la seva banda, el responsable tècnic d’Accessibilitat del departament de Drets Socials i Inclusió, Jordi Oliva, va qualificar la norma com a ‘ambiciosa’ amb un ‘objectiu complex’ que és la supressió de les barreres, alhora que va fer una crida a agafar ‘empenta’ perquè el Codi no es dilueixi, fet pel qual és necessària la planificació i un treball conjunt i de suport mutu. Es tracta, va dir, d’un repte que interpel·la a tothom, administracions i entitats.
Francesc Hernández, gerent de serveis socials de l’Àrea de cicle de vida i comunitat de la Diputació de Barcelona, va apuntar que la norma representa un salt respecte a les lleis vigents fins ara i va afegir que ‘hem d’implicar-nos en la creació de recursos’ que permetin la seva aplicació, perquè sense accessibilitat no és possible la plena participació en la societat. En nom de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, la seva gerent, Marta Obdulia, va recordar els molts anys de treball intens de les entitats en l’elaboració del Codi, aportant propostes i millores, i va fer referència, més enllà de les administracions, al paper i la necessària implicació del sector privat, com els comerços, en l’aplicació de la llei. També va parlar de la feina que ha començat a realitzar l’Oficina Tècnica d’Accessibilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Tot seguit, Marc Tapia, vocal de política lingüística de FESOCA i coordinador del grup de treball d’Accessibilitat del COCARMI, a preguntes d’Esther Jolonch, membre del comitè executiu del Comitè, va parlar d’un camí que no ha estat gens fàcil, on arribar a acords, fins i tot entre les mateixes entitats, ha costat, i d’una norma que avui dia encara té deficiències. Segons el seu parer, falta molt per fer. Tapia va ser molt crític amb la classe política i amb els responsables de la Generalitat pel que fa a tirar endavant les mesures previstes pel Codi. El seu desig seria que aquestes s’implementessin immediatament: ‘La llei ha de complir-se’.
Les Taules Rodones
A continuació, tècnics experts en accessibilitat de diferents entitats membres com ara Federació Acapps, Asocidecat, Dincat, Down Catalunya, Ecom, Fepccat, Fesoca i ONCE Catalunya van participar en dues taules rodones on van detallar les mesures d’accessibilitat que s’haurien d’implementar en edificació (pública i privada) per facilitar l’accessibilitat tenint en compte els diferents tipus de discapacitat. Van fer un èmfasi especial en la importància de les mesures relacionades amb la comunicació d’emergències i incidències, sobretot en el transport, en l’àmbit sanitari i en els desplaçaments per la via pública.
Cada tècnic va exposar les necessitats d’accessibilitat de la discapacitat que representava i en tots els casos es va insistir que la formació dels agents implicats, i especialment en els serveis d’atenció a les persones, és clau per garantir l’accés als serveis i el gaudi dels drets en les mateixes condicions que la resta de la societat. Van coincidir que és hora de deixar enrere la ‘sensibilització’, excepte en campanyes dirigides a la societat en general perquè encara hi ha molt desconeixement, i passar a l’aplicació, a l’obligació i, en última instància, a les sancions per incompliment. Aquesta postura es fonamenta en què és una qüestió de llei i es parla de drets, ‘no de favors’, van dir. Així mateix, van recordar que les entitats es posen a disposició dels municipis per ajudar-los a preparar els seus plans d’accessibilitat, que haurien d’estar llestos el març de 2027. Per la tarda, diversos grups de treball, amb participació dels assistents, van analitzar les barreres que encara persisteixen en cada àmbit, sent especialment severes en el transport públic en general, i van fer públiques les principals demandes i conclusions. La jornada va comptar amb el suport de la Diputació de Barcelona i del departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat.
