La Confederación Salud Mental España ha presentat els resultats d’una investigació pionera que posa en relleu com les dones, adolescents i nenes amb problemes de salut mental i/o discapacitat psicosocial a Espanya pateixen desigualtats estructurals i vulneracions de drets socials, agreujades per la seva condició de gènere, en pràcticament totes les àrees de la seva vida. L’‘Estudio GEA sobre la gestión del empoderamiento y la accesibilidad en derechos de las mujeres y niñas con problemas de salud mental en España’, finançat pel Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030, ha utilitzat un enfocament quantitatiu i qualitatiu, incorporant la veu de 1.405 persones mitjançant enquestes, entrevistes i grups focals.
L’estudi reflecteix l’existència d’una clara vulneració en el nivell d’aplicació dels drets socials en tots els àmbits de la vida d’aquestes dones, que inclouen el dret a la dignitat, el dret a la salut, els drets sexuals i reproductius i l’habitatge digne. Esperanza Rubio Peláez, directora tècnica d’Investigació i Projectes de la Confederación Salud Mental España, va explicar que l’estudi perseguia ‘identificar noves perspectives en salut mental de nenes, dones i adolescents a través d’una anàlisi detallada i centrada en les vivències. Des d’un enfocament de drets i perspectiva de gènere i que tingués en compte en totes les fases la interseccionalitat per detectar vulneracions, discriminacions’.
Violència i medicalització del relat personal
Entre les principals preocupacions de les dones, l’Estudio GEA assenyala les violències institucionals, la invalidació de la maternitat, la invisibilització de la seva sexualitat, la limitació de la seva autonomia econòmica i la dificultat per mantenir relacions afectives i cures segures. La investigació denuncia que la societat i els serveis públics sovint ‘transformen les seves necessitats en patologies o diagnòstics psiquiàtrics’, exercint violència estructural sobre les seves vides. Belén González Callado, comissionada de Salut Mental al Ministerio de Sanidad, va denunciar que un dels ‘pecats’ del sistema és la tendència a la imposició de diagnòstics des d’una perspectiva patriarcal, ‘que en molts casos han invisibilitzat casos de violència’. González va subratllar que la majoria de les dones amb problemes de salut mental greus han tingut històries de violència i agressions sexuals a la infància que ‘seríem incapaços d’assimilar. Es medicalitza el relat’. En aquesta mateixa línia, Gemma Altell Albajes, codirectora i fundadora de G360, va destacar el ‘nivell molt alt de correlació entre les violències des de l’inici de la vida i com es van encadenant amb els malestars de salut mental i fins i tot amb alguns problemes de salut mental greus. És molt difícil parlar de vida sense violència en dones amb problemes de salut mental. Aquesta correlació es dona sempre’.
Femininització de la pobresa i violències masclistes
La feminització de la pobresa s’identifica com una barrera persistent que afecta directament l’autonomia i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. El 84% de les dones enquestades s’ha mudat en els últims anys per no poder pagar el lloguer o la hipoteca. S’observen majors dificultats d’accés al mercat laboral per una manca de derivació a serveis sociolaborals, degut al disseny androcèntric dels serveis i la distribució desigual de tasques per raó de gènere. A més, es relaten diferents violències masclistes exercides contra elles: el 40% de les dones ha viscut violència física o psicològica per part del seu cercle proper, el 35% per part de parelles o exparelles i el 19% per part de persones desconegudes. Elena Briongos Rica, presidenta de la Federación Salud Mental Castilla y León i secretària de la Confederación Salud Mental España, va denunciar l’estigmatització, la invalidació de les seves maternitats i una infantilizació en nombrosos contextos, com el sanitari. ‘Necessitem un canvi i una mirada diferent dels professionals i que aquesta mirada es traslladi també a les institucions locals i autonòmiques’, va reclamar.
El dret a la salut es veu afectat per múltiples vulneracions, com la manca d’informació o el qüestionament de les seves vivències, que propicia diagnòstics erronis o manca de tractament en altres problemes de salut. El 91% dels professionals ha observat actituds paternalistes cap a les dones amb problemes de salut mental. Rosa Mª Bayarri Romar, presidenta de la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana i tresorera de la Confederación Salud Mental España, va apel·lar a ‘posar focus en les històries de vida de les dones’ ja que ‘la banalització d’altres aspectes de salut, que s’acaben aglutinats en el problema de salut mental, porta a una sobremedicació’.
L’accés als recursos de salut mental també està en qüestió, ja que el 35% de les dones que no acudeixen a consulta és per no poder permetre-s’ho econòmicament, i el 46% acudeix a la privada perquè la pública no va resoldre el problema. L’estudi també denuncia un sistema d’atenció pública saturat, amb un enfocament predominantment farmacològic que no contempla l’acompanyament psicoterapèutic continuat. El 85% dels professionals considera que els serveis existents no donen resposta a totes les necessitats. A més, el 67% de les dones enquestades diu no haver rebut informació suficient sobre els efectes secundaris de la seva medicació i el 65% no va ser informada sobre tractaments alternatius.
Aquest context, sumat a un estigma amb un clar biaix de gènere, genera nombroses vulneracions: el 74% dels professionals ha identificat medicacions inadequades o excessives, el 31% ingressos i tractaments involuntaris injustificats i el 26% ha observat maltractaments per part dels equips. Aquesta percepció correlaciona amb les vivències de les dones: el 51% ha patit maltractaments durant l’ingrés hospitalari i el 37% dels ingressos han estat involuntaris. Mercè Martí Baliarda, codirectora de G360, va explicar que aquestes pràctiques es legitimen perquè el sistema ‘està dissenyat des de la mirada dels subjectes més visibles, que són els homes’ i es nodreix d’‘un coneixement científic suposadament neutre’ que invisibilitza la realitat de la meitat de la població.
L’Estudio GEA proposa un canvi de paradigma en l’atenció a dones amb problemes de salut mental, que integri una perspectiva de gènere i interseccional i consideri la seva vida en el seu context social, històric i biogràfic. Això implica treballar en xarxa, garantir la participació activa de les dones en els processos d’atenció i oferir atenció específica a qui afronta situacions de vulnerabilitat múltiple, com dones migrants, rurals, joves o majors. Salud Mental España subratlla que l’adopció d’un enfocament integral busca garantir drets i autonomia, així com erradicar les violències, i transformar un sistema que, fins ara, ha invisibilitzat les experiències de les dones, proposant així un model d’atenció més inclusiu i alineat amb els drets humans.
