El Ple del Congrés va rebutjar aquest dijous l’esmena a la totalitat de devolució del Projecte de Llei que modifica la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. La votació va resultar en 7 vots a favor, 171 vots en contra i 169 abstencions. Junts havia presentat l’esmena al·legant invasió de competències autonòmiques i manca de finançament garantit, després que el PNV retirés la seva pròpia esmena després d’arribar a un acord amb el Govern. Amb el rebuig de l’esmena de Junts, la llei continuarà la seva tramitació parlamentària.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va intervenir en el debat per defensar la normativa, explicant que es tracta d’‘una llei del país construïda amb l’empenta, el coneixement i el talent de les organitzacions socials, de l’associacionisme dels drets de les persones amb discapacitat i en situació de dependència’. Bustinduy va voler expressar un ‘reconeixement i agraïment explícit’ al Cermi, Ceoma, la ONCE, el Consejo General de Trabajo Social i a la Plataforma de Mayores y Pensionistas, presents a la tribuna, així com a Plena Inclusión i altres organitzacions del sector.
Els tres pilars de la transformació del sistema
Quant als ‘principals eixos’ del contingut de la reforma, el ministre va assegurar que l’‘objectiu últim’ perseguit és ‘acomodar la nostra normativa a una nova realitat de cures que ja no és la predominant en l’any 2006 quan el sistema va començar a caminar’. Bustinduy va reivindicar que la ‘transformació’ del sistema de la dependència es basa en tres pilars: ‘el canvi del model, la millora de la situació de les persones cuidadores i el sosteniment de la senda de creixement de la seva finançament’. Cadascun d’aquests, segons ell, ‘ha de permetre’ns abordar els desafiaments més apressants als quals s’enfronta el sistema’.
Respecte a la superació de la ‘perspectiva assistencialista que travessa tot el sistema de la dependència’, va detallar que ‘el canvi de model de cures proposa justament el contrari’ i se ‘submergeix en les necessitats, desitjos i preferències de les persones usuàries’. Això, segons el seu parer, ‘requereix canvis profunds i complexos en un sistema que no va ser dissenyat per a això’ i que ‘s’han d’emprendre com més aviat millor’.
Garanties i finançament de la nova llei
Entre les propostes de la reforma, el ministre va assenyalar que ‘es proposa garantir l’accessibilitat universal com un dret amb la creació d’un fons estatal d’accessibilitat universal per poder abordar les obres necessàries en tots els espais públics i modificar la Llei de Propietat Horitzontal per ampliar supòsits d’obligatorietat en les reformes d’accessibilitat’. A més, la reforma contempla l’‘expansió’ de l’ajuda a domicili cap a l’entorn comunitari, consagra la teleassistència com un dret subjectiu i busca incorporar al catàleg de serveis aquells d’assistència personal, suports en habitatges o la provisió de productes de suport.
Quant a la ‘falta de valorització social generalitzada, no només econòmica’, del treball de cures, Bustinduy va citar com a ‘mesures més importants’ l’ampliació de les prestacions a cuidadors de l’entorn relacional i el foment de la investigació social i tecnològica que ‘ha de repercutir en una millora de la tasca de cures’. En relació amb el finançament del sistema, va avançar que enguany s’assolirà ‘un màxim històric de més de 3.700 milions d’euros’ i que aquestes reformes ‘comptaran amb la finançament necessària per ser viables i tirar endavant’. Així mateix, va anunciar la posada en marxa d’‘un important esforç fiscal’ per promoure el desenvolupament tecnològic en el sector de les cures, una mesura que ‘no només suposa una important oportunitat de millora per al nostre sistema de cures’, sinó també ‘una oportunitat estratègica de desenvolupament industrial per al nostre país’.
Posicions polítiques al debat
En el torn a favor de les esmenes de devolució, el diputat de Junts, Josep María Cruset, va advertir que el Govern ha impulsat la tramitació per ‘pressionar’ el seu partit ‘ignorant que és pèssima per a Catalunya’, i va avançar que no ‘regalarà’ els seus vots ‘a canvi d’una llei nefasta i que cronifica el dany a la ciutadania de Catalunya’. Segons el seu parer, aquest projecte de llei ‘és una contundent invasió competencial com no hem vist en els últims temps’ al Congrés i la llei ‘proposa canvis substancials’ des d’una ‘visió absolutament centralista i sense cap mena de garantia pel que fa als recursos necessaris’, a més d’implicar un ‘evident increment pressupostari’ i ‘vulnerar’ l’Estatut.
En el torn en contra, des de Sumar, Lander Martínez va fer referència a ‘alguns fites’ reflectits en el projecte de llei que, segons ell, ‘són transcendentals’ per a les persones dependents, com una nova prestació transitòria, la inclusió del temps d’espera com a criteri de prioritat, el reconeixement de l’entorn relacional en la prestació de les cures i de la teleassistència com un dret universal, i la consolidació dels centres de dia com a centres clau de proximitat. En el torn de fixació de posicions, per part del PP, Enrique Belda va defensar que l’abordatge de la dependència a Espanya ‘requereix una política d’Estat i un pacte d’Estat’ en una legislatura ‘moribunda’ i va demanar ‘continuïtat en les accions i finançament’. El diputat del PSOE, Emilio Sáez, va recordar que el projecte de llei està ‘consensuat també a Catalunya’ i va reivindicar que reduirà ‘significativament’ les llistes d’espera, reconeix l’assistència personal com un servei, ‘no vulnera competències a Catalunya i ofereix major benestar per a tots els catalans i espanyols’. Des de Vox, Rocío de Meer es va mostrar convençuda que els espanyols ‘mereixen una gran reforma de la dependència’ que ‘no és aquesta’; pel PNV, Maribel Vaquero va ressaltar el ‘compromís’ del Govern per fer front a l’‘atac competencial’ que suposava el text inicial; per a María Isabel Pozueta, de Bildu, el projecte de llei ‘és millorable’ sobretot quant a garantia de finançament; per ERC, Jordi Salvador va apuntar que el seu vot favorable a la tramitació ‘no és un xec en blanc’; i per Podemos, Noemí Santana va estimar que la norma inclou ‘avanços importants’ i ha de tramitar-se ‘amb premura’.
