Emocions positives, certa alegria, fins i tot felicitat poden – però no sempre- passar després d’un fort dany cerebral. Respons de manera diferent a l’humor. Canvia la teva manera de divertir-te. Normalment passa el contrari: estàs més frustrat i irritable. Però pot passar que guanyis calma com quan practiques esport extrem.
És difícil que passin les emocions positives perquè la societat discrimina, no només de forma física sinó també moralment. Et tracten diferent perquè ets vulnerable i no fort. Et consideren una persona malalta i feble que necessita ajuda. Hi ha moltes persones que els frustra aquesta situació i reaccionen davant d’això, com les dones o immigrants. És una injustícia i una reacció poc humana.
No vull enumerar els avantatges socials de considerar les persones amb diversitat funcional. Resumint, són els avantatges que té la societat de construir un entorn físic adequat per a tothom. Són avantatges socials perquè em permeten participar en totes les activitats i em puc relacionar amb qualsevol. Finalment, les avantatges són també econòmics com mostra l’experiència empresarial de La Fageda.
Dos exemples mostren que de vegades és positiu tenir un mal cerebral. Per exemple, el famós escriptor Roald Dahl (1916-1990) va patir als 24 anys un accident d’avió a la segona guerra mundial. El seu avió es va estavellar al desert i li va causar un dany cerebral. La seva personalitat va canviar. Va desenvolupar el famós humor negre que no existia abans de l’accident.
La seva confiança va augmentar i el sentit de vergonya va disminuir amb l’accident. Va començar així l’ambició d’impactar la gent i la voluntat de sorprendre. Un altre cas és un senyor que patía moltes depressions. Es va curar tenint un dany cerebral.
Amb el mal cerebral pots perdre el sentit de vergonya. La persona guanya més resiliència i confiança en si mateix. Ets vulnerable, però més humà. Entens millor el patiment de les altres persones. El fet de tenir emocions positives, ajuden a la rehabilitació. També ajuda tenir un cert humor crític.
Personalment em sorprenc i percebo la meva millora cada dia. Això m’anima i canvia la percepció de mi mateix. Ara tinc més capacitat d’impactar la societat i diferents maneres de fer els projectes. El meu accident m’ha permès relacionar el funcionament del cervell amb la ciutat en una tesi doctoral que començaré. Es titularà Brain City. La hipòtesi principal és la manera com la ciutat és humana; com es relaciona l’urbanisme amb el cervell i la diversitat funcional.
La societat fuig del dany cerebral, però quan ho vius en primera persona ho sents diferent. Intento veure’l com una experiència positiva i productiva.
