El Ministeri de Treball i Economia Social ha elaborat una reforma de l’Estatut dels Treballadors amb què vol eliminar la possibilitat que s’extingeixi automàticament el contracte de treball en determinades situacions de discapacitat sobrevinguda, prioritzant així opcions com l’adaptació de l’ocupació o el passi a altres funcions.
Així ho recull la proposta d’avantprojecte de Llei per la qual es modifica la Llei de l’Estatut dels Treballadors en matèria d’acomiadament que Treball ha tret a fase d’audiència pública perquè la societat civil pugui fer aportacions al text abans del proper 27 de març .
Tot i normes com la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat o la recent reforma de l’article 49 de la Constitució per substituir el terme ‘disminuïts’ per ‘persones amb discapacitat’ i reforçar la protecció dels drets d’aquesta part de la ciutadania continua vigent la redacció original de l’Estatut dels Treballadors.
Aquesta considera causa d’extinció del contracte de treball la declaració d’incapacitat permanent en el seu grau de gran invalidesa, absoluta o total sense que calgui valorar prèviament si és possible o assumir els ajustos raonables que en cada cas corresponguin.
Així doncs, i atenent una vella demanda del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), el departament dirigit per Yolanda Díaz impulsa la reforma de l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors amb un avantprojecte de llei breu i senzill que consta de un únic article i dues disposicions addicionals.
De fet, la mateixa Díaz va anunciar que aquesta reforma es duria a terme de forma “immediata” i com una “separata” de la resta de modificació de l’Estatut que el seu Ministeri vol emprendre en aquesta legislatura amb el diàleg amb sindicats i patronal.
Només per mort
En concret, amb aquesta norma, recollida per Servimedia, s’elimina de l’article 49 la referència a l’extinció automàtica per “gran invalidesa o incapacitat permanent total o absoluta del treballador”, deixant només l’extinció per “mort de la persona treballadora”.
Així mateix, incorpora un apartat a l’article esmentat de l’Estatut dels Treballadors que condiciona la possibilitat d’extingir el contracte per “declaració de gran invalidesa o incapacitat permanent absoluta o total de la persona treballadora” al fet que l’afectat “sol·liciti que es realitzin els ajustos raonables al seu lloc de treball que li permetin continuar exercint-ho” o, quan això no sigui possible -per constituir una càrrega excessiva-, al fet que es produeixi “el canvi a un altre lloc de treball vacant compatible amb la seva nova situació”.
Addicionalment, la norma explicita la manera com es pot determinar, a l’efecte de l’excepció prevista, si la realització dels ajustaments raonables constitueix una càrrega excessiva per a l’empresa.
Per determinar si la càrrega és excessiva per a l’empresa es tindrà en compte si pot ser pal·liada en grau suficient mitjançant mesures, ajudes o subvencions públiques per a persones amb discapacitat, així com els costos financers i d’un altre tipus que els ajustos impliquin, en relació amb la mida i el volum de negocis de l’empresa”, concreta el text legal.
Iniciativa positiva
En declaracions a Servimedia, el president del Cermi, Luis Cayo Pérez Bueno, va qualificar de “positiva” la iniciativa i va agrair la “celeritat” del Ministeri de Treball i de la pròpia Díaz per fer aquesta reforma per “corregir aquesta discriminació”.
També va valorar que, com demanava el Cermi, es “fa pivotar tot sobre la voluntat” del treballador amb discapacitat per abordar el “model correcte” de poder continuar al lloc de treball.
Igualment, va anunciar que l’entitat farà propostes per reforçar el text, que passaran per la millora de la compatibilitat entre pensió i feina, tot i que Pérez Bueno va precisar que és conscient que és una competència del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Així mateix, va avisar que “la mateixa discriminació” que ara es “corregirà” existeix a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), pel que “no tindria sentit actuar en un àmbit” (l’ocupació privada) i deixar la mateixa situació a l’altre (la funció pública). Això sí, va aclarir que es tracta, en aquest cas, d’una competència del Ministeri de Funció Pública.
Secció patrocinada per
