El dret de les dones amb discapacitat a la planificació familiar

dret dones discapacitat planificació familiar
Els estàndards per exercir el dret humà a la planificació determinen que no s’ha d’aplicar cap discriminació // Foto: ODF

L’11 de juliol es commemora el Dia Mundial de la Població. Aquest any la data estava dedicada al reconeixement de la planificació familiar com a dret humà, per celebrar els 50 anys des de la seva oficialització a la Conferència Internacional de Drets de Humans de 1968

El document que recull aquest reconeixement, anomenat Proclamació de Teheran, declara que tot individu té dret a decidir si vol o no tenir fills, quants vol tenir i en quin interval de temps.

FREEFORMSTYLE-600X300

Els estàndards per exercir el dret humà a la planificació determinen que no s’ha d’aplicar cap discriminació, ja sigui per motius de raça, discapacitat, idioma, religió, afiliació política, origen nacional, edat, situació econòmica, lloc de residència o estat civil. A més, els països han de garantir que els productes i serveis de planificació familiar siguin accessibles per a tota la població i que els mètodes anticonceptius siguin adaptables, a més de proporcionar-se de una forma digna.

A la planificació familiar és essencial l’ús d’anticonceptius perquè cada família decideixi lliure i conscientment quan vol (i si vol) tenir fills. Els principals agents que poden assessorar sobre els mètodes anticonceptius i proporcionar el més efectiu són els professionals sanitaris i alguns psicòlegs especialitzats en sexologia, que també poden oferir un suport valuós. També hi ha centres i entitats destinades al consell sobre sexualitat en les persones amb discapacitat en els quals es pot buscar ajuda.

Més permís de maternitat per a les dones amb discapacitat

Recentment, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha sol·licitat al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social que s’ampliï de 16 setmanes a 20 setmanes la baixa per maternitat de les persones amb discapacitat. El temps actual de 16 setmanes, el mateix que sense discapacitat, i per tant no té en compte les dificultats afegides d’aquests casos. A més de donar suport a la complicada etapa del postpart en dones amb discapacitat, aquesta mesura apunta a reforçar el reconeixement del dret a formar una família de totes les persones amb discapacitat, un aspecte social en què encara es requereix invertir esforços.

La decisió de ser mare

Avui dia segueix sent comú que, tot i la voluntat d’una dona amb discapacitat de ser mare, l’entorn s’ho desaconselli per considerar que no té prou autonomia. A més, si es planteja l’adopció, encara que no hi ha impediments legals per sol·licitar-la, és molt complicat que es la concedeixin. Aquests fets demostren que queda un llarg camí fins que la igualtat d’oportunitats en les persones amb discapacitat (incloent la maternitat) sigui una realitat i una norma.

En aquest sentit, el testimoni d’algunes dones amb discapacitat que han decidit ser mares pot aportar una millor perspectiva i una major consciència social sobre un tema que de vegades és tractat com un tabú, com és el cas de l’atleta paralímpica Sílvia Elvira i la escriptora Estrella Gil, autora de “Maternitat Adaptada”.

Contra l’esterilització forçosa

L’esterilització forçosa de persones amb discapacitat resulta antagònica a aquesta llibertat de decisió. Per això, el CERMI i la FCM (Fundació CERMI Dones) han reclamat al secretari d’Estat de Justícia, Manuel Jesús Dolz, que es dugui a terme una reforma del codi penal per suprimir l’esterilització forçosa, especialment en dones, aprofitant que el Govern ha encarregat una proposta de modificació del Codi Penal en relació a delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual.

FontObservatori de la Discapacitat Física (ODF)

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*