El dret de les dones amb discapacitat a la planificació familiar

dret dones discapacitat planificació familiar
Els estàndards per exercir el dret humà a la planificació determinen que no s’ha d’aplicar cap discriminació // Foto: ODF

L’11 de juliol es commemora el Dia Mundial de la Població. Aquest any la data estava dedicada al reconeixement de la planificació familiar com a dret humà, per celebrar els 50 anys des de la seva oficialització a la Conferència Internacional de Drets de Humans de 1968

El document que recull aquest reconeixement, anomenat Proclamació de Teheran, declara que tot individu té dret a decidir si vol o no tenir fills, quants vol tenir i en quin interval de temps.

Els estàndards per exercir el dret humà a la planificació determinen que no s’ha d’aplicar cap discriminació, ja sigui per motius de raça, discapacitat, idioma, religió, afiliació política, origen nacional, edat, situació econòmica, lloc de residència o estat civil. A més, els països han de garantir que els productes i serveis de planificació familiar siguin accessibles per a tota la població i que els mètodes anticonceptius siguin adaptables, a més de proporcionar-se de una forma digna.

Banner Col·lectiu Ronda 300x600

A la planificació familiar és essencial l’ús d’anticonceptius perquè cada família decideixi lliure i conscientment quan vol (i si vol) tenir fills. Els principals agents que poden assessorar sobre els mètodes anticonceptius i proporcionar el més efectiu són els professionals sanitaris i alguns psicòlegs especialitzats en sexologia, que també poden oferir un suport valuós. També hi ha centres i entitats destinades al consell sobre sexualitat en les persones amb discapacitat en els quals es pot buscar ajuda.

Més permís de maternitat per a les dones amb discapacitat

Recentment, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha sol·licitat al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social que s’ampliï de 16 setmanes a 20 setmanes la baixa per maternitat de les persones amb discapacitat. El temps actual de 16 setmanes, el mateix que sense discapacitat, i per tant no té en compte les dificultats afegides d’aquests casos. A més de donar suport a la complicada etapa del postpart en dones amb discapacitat, aquesta mesura apunta a reforçar el reconeixement del dret a formar una família de totes les persones amb discapacitat, un aspecte social en què encara es requereix invertir esforços.

BANER_300X250

La decisió de ser mare

Avui dia segueix sent comú que, tot i la voluntat d’una dona amb discapacitat de ser mare, l’entorn s’ho desaconselli per considerar que no té prou autonomia. A més, si es planteja l’adopció, encara que no hi ha impediments legals per sol·licitar-la, és molt complicat que es la concedeixin. Aquests fets demostren que queda un llarg camí fins que la igualtat d’oportunitats en les persones amb discapacitat (incloent la maternitat) sigui una realitat i una norma.

En aquest sentit, el testimoni d’algunes dones amb discapacitat que han decidit ser mares pot aportar una millor perspectiva i una major consciència social sobre un tema que de vegades és tractat com un tabú, com és el cas de l’atleta paralímpica Sílvia Elvira i la escriptora Estrella Gil, autora de “Maternitat Adaptada”.

Contra l’esterilització forçosa

L’esterilització forçosa de persones amb discapacitat resulta antagònica a aquesta llibertat de decisió. Per això, el CERMI i la FCM (Fundació CERMI Dones) han reclamat al secretari d’Estat de Justícia, Manuel Jesús Dolz, que es dugui a terme una reforma del codi penal per suprimir l’esterilització forçosa, especialment en dones, aprofitant que el Govern ha encarregat una proposta de modificació del Codi Penal en relació a delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual.

FontObservatori de la Discapacitat Física (ODF)

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*